Etiquetes

, ,

He vist i llegit, en diverses ocasions, articles on es parla de si és més o menys recomanable estar en totes les xarxes socials amb certa importància que hi ha actualment. En molts aposten per un “hem de ser a totes”, tot i que després afirmen que és millor la qualitat que la quantitat. D’altres, diuen que Google+ perquè és el futur, que Twitter perquè és on se’ns pot fer més senzill tenir certa interacció amb els seguidors. També hi ha els que defensen que l’únic lloc obligatori és Facebook, amb l’argument més convincent: és que allà hi és tothom.

Evidentment, un apunt en un blog sobre aquest tema “vesteix”. És maco, interessant, té ganxo. Però el cert és que com que no hi ha una única resposta, és d’aquells que haurien d’acabar amb un “contacteu amb nosaltres perquè us realitzem un estudi a mida sense compromís”; motiu pel qual llegeixo apunts com el que jo mateix escric ara amb certa recança ja des del començament.

Sigui com sigui, jo no l’acabaré pas així. O si, potser inconscientment ja ho estic fent. Però el cas és que, per exemple, en el cas d’un mitjà digital, potser és interessant ser arreu, però com  més local sigui més recomanable, segurament, serà Facebook com a espai principal; pel fet que és més fàcil que els possibles lectors s’hi trobin. En canvi, un projecte col·laboratiu segurament trobarà molt més recolzament a Twitter. Evidentment, una bona combinació de tots ells, amb mesura, serà una bona solució; però ara per ara, per exemple, Google+ encara està “en preparació”. Funciona, però li falten coses importants. Entre elles, una massa d’usuaris d’aquí que ja tenen Twitter i Facebook, i que a Google+ o encara han d’arribar, o no hi arribaran, ja ho veurem.

Això si: no hem d’oblidar LinkedIn, ni Foursquare. Perquè ja que ho fem, fem-ho bé. I posats a fer-ho bé, també és bo que pensem un moment si realment és necessari: també hi ha casos en què em sorprenen certs perfils corporatius, gestionats pels mateixos empleats o creadors de la companyia, als que els sobren faltes d’ortografia o confiances amb comptes personals. I la importància de la imatge, des del meu punt de vista subjectiu, també recau en si ofereix una certa seriositat. Si volen “acostar-se”, com ja fan altres companyies, prefereixo que ho facin posant un nom i un cognom. És més fàcil fer-li confiança -o estar “de bon rotllo”- amb una cara que amb un logotip!

Anuncis