Etiquetes

Fent una mica de recerca sobre eines que calculen la nostra “influència” a les xarxes socials, veig tot tipus de serveis que ens ofereixen xifres més o menys personalitzades en funció de diverses variables relacionades amb el nostre ús de Twitter o Facebook, entre d’altres.

Em sorprèn que molts d’ells facin càlculs “absoluts”: a mi no em serveix de res saber si tinc més o menys seguidors que en Barack Obama. Perquè mai em dirigiré a una audiència com la seva; jo parlo per menys gent. Empès per la curiositat, en vaig provar més d’un, adonant-me que els que volen créixer una mica més ofereixen serveis “de valor afegit”, com la possibilitat de notificar-nos quan algú deixa de seguir-nos a Twitter, o quan perdem amistats a Facebook.

De totes les eines que he consultat, la que he vist que té més acceptació entre els usuaris més especialitzats i creixement en termes absoluts és Klout. Calcula una xifra a partir del número de seguidors i seguits a Twitter o amistats a Facebook, tenint en compte també si aquests són influents, així com la interacció que tenen tots aquests usuaris amb el contingut que publiquem. Seguint-lo una mica més vaig veure que, per exemple, en caps de setmana que publico menys, o durant les vacances, que vaig tenir alguns dies de més desconnexió (gràcies, sobretot, a les connexions GPRS al mig de la muntanya), el meu “Klout score” baixava de 56 a 49, coincidint amb els dies en què havia tingut menys activitat. Un símptoma que fa que sembli que aquest sistema, més o menys, pot funcionar.

Ara bé: mentre escric aquest apunt, el meu Klout és de 51 tirant cap a 52 (51.70, el marca com a 52). El de l’Ernest Codina (Flaix FM), per exemple, és 51, tot i que segurament té més influència que jo dins la seva audiència; i el de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és de 48, i en aquest cas sobren els comentaris: un dels primers polítics catalans en utilitzar eines com Twitter i actualment alcalde d’una de les quatre capitals catalanes hauria de tenir, lògicament, un valor numèric superior al meu.

Per tant, quina és l’opció més vàlida per conèixer quina és la influència que tenim? En primer lloc, no cal obsessionar-se massa amb els rànquings: si ens comuniquem en català, evidentment, sempre estarem per darrera de gent que ho faci en idiomes més estesos com l’anglès, el xinès o el castellà, i si hem pres la decisió de seguir amb la nostra llengua ja haurem assumit prèviament aquest fet. Per altra banda, no és tant la quantitat, sinó la qualitat. No és el mateix que una publicació sobre educació li agradi a Trina Milan o a Andreu Buenafuente; sense desmerèixer el segon, algú que estigui més especialitzat en el tema de la publicació ens ofereix un “feedback” més rellevant. I, finalment, hem de tenir en compte perquè volem mesurar la influència: com a usuaris individuals, és una dada curiosa, tot i que prou irrellevant sempre que ens sentim còmodes amb el què publiquem i qui ho llegeix; però per empreses o perfils de negoci aquesta informació pot ser més important com a comparativa amb la competència, per aprendre dels errors o encerts propis i aliens.

Per tant, és obvi que de no tenir xarxes socials a tenir-ne hi ha un gran canvi, i segurament augmenta la influència de qualsevol persona que hi publiqui pel fet d’ampliar la quantitat de gent a qui es pot arribar de manera immediata. Però sovint és fàcil, mirant els rànquings, oblidar la qualitat per obtenir més quantitat; oblidar la conversa per fer-ne un monòleg. I ja ho diuen tots els manuals de “bons usos” de les xarxes socials: el més important és establir converses. Només així es pot afrontar una estratègia de comunicació que ens permeti reaccionar per aquest canal si les coses van mal dades.

Si encara no ho heu notat, aquest és un dels apunts que vaig dir que, si podia, faria a partir de les tasques de recerca que m’anava trobant pel Curs sobre Eines 2.0 per Community Managers de l’ERAM. Massa sovint m’he trobat buscant informació d’una manera molt “enciclopèdica”, per entendre’ns: de copiar i enganxar. Però un bon anàlisi d’allò que tenim a mà sempre és millor, combinat amb les definicions, per comprendre el món que ens envolta.

Anuncis