Etiquetes

Fa 3 anys i gairebé 10 mesos que em vaig donar d’alta a Twitter. Com tots, en un primer moment no hi vaig participar massa. Fins i tot el vaig deixar oblidat, en aquells temps en què Facebook semblava desert comparat amb els temps que corren. Però hi vaig acabar tornant, a intervals més o menys irregulars, com em passa al blog.

Ara, quan la meva edat a Twitter s’acosta als 4 anys, he trobat diversos serveis que recorden els primers missatges que s’hi van enviar (amb problemes per aquells que hem superat les 3.200 publicacions). Jo hi vaig dir quelcom semblant a “Despertant-me, encara…”. Enlloc de l'”Hola món” que hauria correspost a l’ocasió. Coses de l’hora, era de bon matí. Però també he trobat altres pàgines que, més o menys, mostren els primers usuaris a qui vaig seguir, i que em van seguir. Tot i que en algun cas els resultats poden diferir en l’ordre -i que dels serveis que he provat, molts no funcionen, d’altres ho fan a estones… coses de l’API de Twitter-, m’ha fet gràcia treure’n una petita llista per rememorar aquells dies; que ja pràcticament no recordo, no pas perquè faci molt temps, sinó perquè hi havia altres coses a fer i el Twitter no n’era pas la més important.

Els 10 primers usuaris a qui vaig seguir a Twitter

1. @DonAire
2. @jbadenes
3. @narcissastre
4. @saulgordillo 
5. @rispau 
6. @trinamilan 
7. @FGrau
8. @PereFontanals 
9. @ricardvaque 
10. @losimo 

Els 10 primers usuaris que em van seguir a Twitter

1. @jbadenes
2. @narcissastre
3. @DonAire
4. @trinamilan 
5. @FGrau
6. @ricardvaque 
7. @losimo 
8. @quotidianitats 
9. @tonisellas 
10. @carlesbanus 

De la llista se’n desprèn una constatació ràpida: alguns, llavors, amb prou feines tenien seguidors i ara els tenen a grapats. No és el meu cas, això és cert. La majoria, gairebé tots, són prou actius a la xarxa social -alguns d’ells ho són moltíssim-. Fins i tot, així a primera vista, podria citar en Francesc Grau (@FGrau) que acaba de publicar un llibre sobre com utilitzar Twitter tant per usuaris novells com per avançats, “Twitter en una semana” (Gestión 2000, Grupo Planeta). Molts de vosaltres coneixeu en Saül Gordillo (que dirigí l’Agència Catalana de Notícies i que ara és a El Periódico); la Trina Milan és la presidenta de l’associació STIC.cat, en Carles Banús l’alcalde de Tavèrnoles, i l’Eduard Batlle (@rispau) i l’Albert Simó (@losimo) són dos veritables agitadors de la xarxa, actius i que publiquen molt sovint informació de valor; no limitant-se a això, sinó que també organitzen activitats de tots els tipus i molt interessants orientades a usuaris que, en general, ens hem conegut a Twitter.

Evidentment, per la resta també hi hauria d’haver cites, perquè qui més qui menys n’haurà sentit parlar. Potser no tenen càrrecs tant rellevants o no tenen fets tant i tant remarcables que jo conegui o recordi, però en Jesus Badenes (@jbadenes) és l’únic que, amb menys de 140 caràcters, em fa llegir el Diari de Girona de tant en tant. D’en Narcís Sastre, amb qui coincideixo de forma massa breu de tant en tant, n’he après moltes coses, a base d’enllaços, sobre ciutats i la seva organització, més del què ell mateix deu imaginar-se. I en David Rodríguez (@quotidianitats) parla poc, en comparació amb d’altres, però ho fa molt i molt clar, mentre que a en Toni Sellas (@tonisellas) sembla que li agrada més defensar-se amb la veu que per escrit, vist l’entusiasme amb què parla de la ràdio i la seva arribada a la xarxa i posterior “socialització” via podcast. En @PereFontanals és, segurament, amb qui més correus electrònics intercanvio a hores d’ara de tots ells, per motius professionals. Incansable periodista manresà, m’agradaria veure què pensa, algun dia, mentre cobreix el ple de l’Ajuntament.

Volia deixar pel final dos casos. Un d’ells, en J.A. Donaire, perquè fou el primer a qui vaig seguir, i a qui continuo seguint. És un cas curiós: amb un perfil prou polític, i amb missatges que sovint mostren que sap de què parla i que té un posicionament molt clar i ferm, compartit o no, no em molesta com en casos on hi veig únicament missatge polític. Ell parla també de turisme. D’ensenyament 2.0, del de veritat, perquè el practica. Per acabar, citar a l’única persona que coneixia des de feia força més temps, en Ricard Vaqué (@ricardvaque). Un altre cas curiós: sempre hi ha estat, però sense fer gaire soroll. Molts el coneixem, ja de temps ençà, quan feia campanya pel domini .ct. Sembla que hagi passat una eternitat, i tampoc fa tants anys; però a la xarxa, això ja passa. I jo no deixava de ser un marrec.

En fi. Potser això era l’excusa per fer el meu primer #FF (FollowFriday) que no fos ni en divendres ni a Twitter. Però veient la quantitat de seguidors que he arribat a tenir; la quantitat que vaig esborrar en cert moment, quan vaig decidir provar de tenir el Twitter privat; els que vaig recuperar després; els que han quedat inactius, o han passat a enviar només actualitzacions de blogs que ja segueixo per altres canals, se’m fa curiós veure que, precisament, entre els 10 primers usuaris a qui vaig seguir, s’hi troben alguns dels que, si ara, més de 3 anys i mig després, descobrís, de ben segur seguiria de nou. I això que, amb el temps, i amb l’increment de missatges al meu “Timeline”, m’he tornat molt selectiu.

Anuncis