Etiquetes

El dijous passat vaig participar al programa Matí a 4 bandes de Ràdio 4, per parlar-hi bàsicament de la relació amb els animals de companyia, en el meu cas de l’Ausa i en Ter. Havent pensat ja l’article anterior, “Què soc“, em vaig trobar amb una ampliació del tema, ja que, precisament, em van trobar a través d’aquest bloc.

Fent memòria, us parlava de comparar allò que érem, o que crèiem que érem, amb allò que hom en deia de nosaltres. En aquest cas, tractaré sobre què som a partir dels continguts que generem. En aquest bloc hi vaig preguntar idees pel nom de l’Ausa, que al final vaig triar jo, però que em va servir per trobar força idees, i adonar-me amb el temps que, en general, el nom del primer gos és més complicat de trobar; però quan entrem en aquest món sentim noms de tot tipus i veiem que hi ha molta més originalitat de la que sembla.

Tot això ha vingut a partir, doncs, d’un apunt que vaig publicar aviat farà cinc anys. En un humil bloc que apareix prou bé a Google; sempre m’ha sorprès, tot i que hi ha explicacions de caire més tècnic (està allotjat a wordpress.com, un domini amb el que costa molt poc posicionar bé els resultats) i d’altres de caire més “social” (és força típic buscar idees per noms de gossos a internet). Som el què publiquem, som el què diem, i això és aplicable tant a títol individual com si es tractés d’una companyia: els blocs tenen la capacitat de tenir l’hemeroteca al costat del que hem dit més recentment, i per això cal tenir en compte allò que hem dit i, si ja no hi estem d’acord, rebatre-ho nosaltres mateixos, argumentar, explicar: per això serveis la xarxa, també. I rectificar és de savis, diuen.

En resum, hem de valorar el què publiquem. Però hem de publicar. Alguns direu que tot està escrit, a la xarxa. Però potser no des del nostre punt de vista subjectiu, o en el nostre idioma. I si hi és dos cops, potenciarà una opinió o un punt de vista. El més important d’internet, a més de tenir accés a molta informació des d’una habitació fosca a les tantes de la matinada, és que tots i cadascun de nosaltres podem dir-hi també la nostra. I si es fa amb correcció, té molt de valor. Tant com aquells qui ho puguin llegir li arribin a donar. I pot ser molt, o molt poc. Però per mi, poder parlar obertament de tot el què parlo en aquest bloc i veure que hi ha qui ho llegeix, té encara més valor. Perquè sé que, en major o menor mesura, passo a formar part d’un instant de la vida de cadascun dels lectors. I, en el fons, sent filosòfics, això som: el record, els instants. El què hem dit i publicat.

Ah! Per cert: podeu escoltar bona part del programa (un tall d’1 hora on apareixo passat el minut 35) a la pàgina de ràdio a la Carta de Râdio 4. També vaig retallar els dos minutets i escaig on se’m pot escoltar (col·lecciono tracks amb les meves aparicions radiofòniques, fa gràcia! hehe):

Anuncis