Etiquetes

,

Ahir dijous va fer 20 anys que Freddie Mercury, conegut sobretot per ser el cantant de Queen, va morir víctima del SIDA. Des de llavors, moltes coses han canviat. Però els que ja eren himnes del grup anglès en la seva època continuen completament vigents. I és que la versatilitat d’estils del conjunt fa que sigui difícil que algú no li agradi, almenys, alguna de les seves cançons.

Farrokh Bulsara va néixer el 5 de setembre de 1946 a Zanzíbar, d’ascendència persa, i ben aviat es va traslladar a Bombai amb els seus pares. Als 17 anys, fugint d’una revolució, van anar a viure a Anglaterra, on a mitjans dels 70 hi coneixeria Brian May i Roger Taylor, membres de Smile, dels quals Queen n’heretaria una cançó, Doin’ all right. Ells dos serien, també, membres de Queen: May a la guitarra (Red Special, que ell mateix construí) i Taylor a la bateria, escrivint també algunes de les cançons més conegudes del grup. En aquesta mateixa dècada, Bulsara també va conèixer Mary Austin, amb qui hi va mantenir una relació durant un temps, i que l’acompanyaria, com la seva “única amiga”, fins a la seva mort, malgrat que aquesta relació amorosa ja s’hagués trencat quan ell va mantenir altres relacions amb un executiu d’una discogràfica.

Fou també per aquesta època quan escollí el nom artístic de Freddie Mercury, coincidint amb l’arrencada de Queen. Amb veu de tenor, va publicar 14 discos d’estudi i 4 en directe amb Queen en vida, més el Made in Heaven que es publicaria pòstumament el novembre de 1995, amb gravacions preses anteriorment. De tots aquests discos n’han sortit cançons com We will rock you, We are the champions, The show must go on, Radio Ga Ga, Don’t stop me now i una llarga llista que de ben segur tothom coneix o ha escoltat en alguna ocasió. D’estils molt diferents -escoltar el disc News of the World i The Miracle després és una forma ràpida de constatar-ho-, va ser el primer i únic grup del qual en vaig buscar discos per tot arreu.

Però Mercury no és només Queen. També va escriure i interpretar cançons com a solista -publicant dos discos. Mr. Bad Guy, The Great Pretender o la més coneguda, Barcelona amb Montserrat Caballé, en són alguns exemples, com també Living on my own, una cançó de la qual, ja en el seu moment, se’n van poder escoltar diverses versions.

L’any 1987, Freddie Mercury va saber que tenia SIDA, però no ho va fer públic fins el 22 de novembre de 1991, dos dies abans de la seva mort, el 24 de novembre de 1991, amb 45 anys. Poc abans de les olimpíades de Barcelona, on la cançó amb el mateix títol en seria himne oficial.  Jim Hutton, qui fou la seva parella durant els seus darrers 6 anys de vida, també morí de SIDA l’any 2010.

De fet, enguany també es commemora el 40è aniversari de la formació de la banda Queen, l’any 1971 a Londres, després de la incorporació de John Deacon com a baixista.

Aquest apunt no pretén ser una biografia exacta. De fet, només de pensar-hi, podria omplir-lo amb noms de cançons: Bohemian Rhapsody, Love of my life, You’re my best friend, Innuendo, ’39, Too much love will kill you, From father to son, The Miracle, … però si que vol ser un petit homenatge a un cantant a qui sempre he admirat, tant per la seva capacitat per innovar -només cal veure els videoclips de Queen i situar-los en el context de la seva  època, o veure les tècniques per doblar les veus a Bohemian Rhapsody per trobar exemples no massa comuns entre els grups d’aquells temps-. Una capacitat que va tallar, precisament, un mode de vida que molts ara trobarien discutible i que, a aquelles alçades del segle XX, no feia més que engreixar el mite dels autors. Potser si no hagués estat així, mai hauríem parlat com ho fem de Queen. Però això són especulacions.

Advertisements