Etiquetes

, , , , ,

Em deuen quedar ben poques pàgines per acabar de llegir la biografia d’Steve Jobs escrita per Walter Isaacson, i és un llibre que, als que hem estat “per aquí” des de fa anys ens pot fer gràcia, precisament, perquè hi veiem les escenes del “backstage” que nosaltres seguíem a finals dels 90 i principis del nou segle. No només per com funcionaven les coses a Apple, NeXT o Pixar, sinó també pel paper que hi tingueren, amb el temps, personalitats d’altres companyies com Bill Gates o Larry Page, entre tants d’altres.

El llibre, a més de la visió més biogràfica -què va fer i quan, el seu comportament vers els altres, el “camp de distorsió de la realitat” de Jobs…- s’hi poden veure moltes referències a la seva visió sobre com havien de ser els productes tecnològics del futur, i com han acabat tirant endavant. De fet, en aquest punt, la principal divisió es troba entre el projecte de Jobs per Apple, que era aconseguir una empresa que controlés tant el procés productiu com la relació amb l’usuari, i la visió de “llicències” o “compatibilitat” que es podria trobar a Microsoft o Google, que treballen en productes que abastin tot tipus de maquinari fet per altres empreses.

Interessant és un paràgraf on el mateix Isaacson se n’adona: durant bona part del llibre, l’autor parla de sistemes “oberts” (com l’Android de Google) i tancats (posant l’exemple d’Apple) quan, de cop, cita una frase de Jobs on anomena de manera diferent els mateixos sistemes. Per ell, els oberts són els fragmentats: al requerir compatibilitat amb tot tipus de dispositiu de diverses empreses o components, no poden aprofitar tot el potencial que podria oferir-se, i no estan tant integrats. En canvi, precisament, anomena integrats als sistemes tancats, ja que el control sobre el producte i el seu funcionament és pràcticament integral.

El llibre també parla del “camp de distorsió de la realitat” de Steve Jobs: solia intentar dur a la gent al seu terreny i aconseguir-ho de forma prou fàcil tot i que no sempre assumís tots els arguments que hi havia sobre la taula. En aquest àmbit no ens seria difícil preguntar-nos si per Jobs la distinció Integral/Fragmentat era només un canvi de nom per evitar parlar de sistemes oberts i tancats, deixant per Apple el qualificatiu amb menys bona reputació, o si sempre va tenir molt clar que allò que va fer és el què hauria d’haver fet.

En tot cas, com molts dels seus competidors, i fins i tot ell, acabaren acceptant, la innovació s’ha de dirigir en tants sentits com es pugui, de manera que si comptem amb sistemes oberts i tancats, o integrats i fragmentats, com vulguem anomenar-los, tenim més alternatives i hi ha més opcions de trobar noves fórmules.

Anuncis