Etiquetes

Ahir parlava de Girona 10, i evidentment no era l’únic: hi havia una crítica força més potent a El Mundo Exterior, el blog de l’Alejandro, titulat #girona10 una gran iniciativa con un comienzo decepcionante, que és l’exemple perfecte del què comentava, precisament ahir: si alguna cosa té visibilitat, són les crítiques. Com a apunt, també val a dir que l’Alejandro centra tota la seva argumentació pel què va llegir a Twitter i parla sobre una pobra planificació; i tot i que té raó, també cal tenir en compte que qui atenia el telèfon devia estar treballant, i que per 10€ per persona potser no surt a compte invertir-hi gaire més diners: és publicitat i com a element promocional, per tot local tindrà un límit d’aportació. Jo segueixo pensant que caldria haver centralitzat les reserves en un web o un centre de trucades únic, pel bé tant de qui volia reservar com dels propietaris de restaurants i hotels que participen a la promoció. L’excusa que no s’esperaven tanta acceptació -i més veient l’enrenou previ i les entrevistes ja gravades per mitjans abans de començar la promoció- s’aguanta amb pinces: segurament se l’esperaven, però potser no s’havien imaginat què implicava.

De fet, ahir a la tarda vaig voler buscar un lloc on dinar el cap de setmana del 14 i 15 de gener. Us diré la veritat: no és impossible, encara queden llocs on anar. Però m’hauria fet gràcia provar alguna cosa nova o diferent i, per ara, els que queden ja els conec (Taverna, Boira, …). Vaig trobar a faltar algun lloc on poder seguir l’estat dels que tenien places i els que no. Per posar alguns exemples, sabia que la Calèndula estava ple perquè ho havien dit al compte que aquest restaurant té a Twitter. Però per altres llocs -cal Ros, Mimolet-, calia trucar. I en alguns casos esperar pacientment 8 o 9 tons fins que sortia un contestador que indicava que el local estava ple. Mentre en d’altres casos era impossible saber-ho, Twitter era la via més fluïda (i tinguem en compte que no tothom té Twitter o l’utilitza sovint…): la gent de l’Hotel Costabella informaven, la Iolanda Bustos (la Calèndula) també proposava altres llocs on anar a qui ho preguntava, i fins i tot em va respondre el compte de l’Associació d’Hostaleria de Girona a quarts de deu de la nit. També m’ha sorprès una piulada d’aquesta matinada on en Toni Vallory em confirmava que al Cocolino s’hi ampliaven les places previstes.

Així doncs, què n’he de dir, jo? Com que no buscava hotel -ja soc a Girona, i ja se sabia que seria molt i molt difícil, com ho serà, suposo, plantar-se al Mercat el dissabte- no he tingut una experiència tant dolenta. Si que m’ha faltat informació -i jo he anat tard, és ben cert, però no podem anar culpant a la gent quan s’acaba de presentar la promoció- sobretot de cara a saber si valia la pena o no perdre temps trucant a un lloc i a un altre -i en alguns casos, fins i tot, per informar-me de què cuina exactament cada lloc, havent de recórrer a amics o webs d’opinió per saber, com a mínim, si és menjà vegetarià, japonès o cuina de mercat. Per altra banda, però, només s’havia de preguntar a Twitter amb el tag #Girona10 per tenir força respostes, pel què he vist: de fet, els propis restauradors i hotelers, tant qui ho organitza com qui té places lliures, són els primers interessats en què això surti bé i, per tant, entenem que ajudaran en tot allò que els sigui possible.

A mode de conclusió, doncs, cal donar part de la raó a l’Alejandro: hi ha un problema de comunicació, que crec que ve determinat perquè aquesta informació està massa repartida -cal trucar a cada local per saber si tenen places, anar a cada web si el trobem…-. I també cal tenir en compte una cosa: si hi ha poques places, potser és perquè els qui les ofereixen no poden acceptar-ne més. Precisament ahir, també, m’advertien, com qui no vol la cosa: «vols dir que no hi haurà crítiques quan passi el Girona10 als locals? Si agafen massa gent, i total per 10€ cadascuna -que no supera ni alguns menús d’entre setmana- ja donaran l’abast, si per aquest preu després no poden contractar extres?». La manca de places i l’afany per omplir-les ho determinaran. Però quan parlem de 10€, no tots els restauradors estaran pensant en omplir i aprofitar fins  l’última cadira, per ells no deixa de ser una acció promocional, i alguns només hi sortiran guanyant a mitjà termini. Desconec, però, els casos de forma individual, precisament perquè enlloc s’hi aglutina res més que una freda llista de noms. Caldrà veure’n els resultats, les ganes de tornar-hi dels qui ho han organitzat, i els beneficis que aporta per saber fins a quin punt s’hi pot invertir més -en diners i en esforços- del què s’hi haurà invertit enguany, que no sembla poc però evidentment, en situacions noves, és complicat de calcular fins que no han passat.

Anuncis