Etiquetes

,

Aquest divendres, ServeisWeb ha organitzat el primer TicketDay, unes jornades amb la participació de diversos ponents i un tast gastronòmic.

Un model de jornada que porta un segell molt gironí, el de l’Eduard Batlle, amb un equip que també comptava amb la Laura P. Victòria, que avui ha fet de conductora de l’acte, i l’Anna Molas, “agitant les xarxes socials”, entre d’altres. També m’ha agradat veure-hi en Jordi Àvila coordinant l’àrea gastronòmica, i saber que l’Eduard Muntaner s’encarrega de fer el relat que es publicarà dilluns al web de l’acte.

Els participants d’avui han estat Mainada.es, Marcelinus i Sixtemia, mentre el tast ha estat a càrrec de Girosca i Vins de Catalunya. Podria explicar el què han dit, però segurament un cop d’ull a Twitter, o visitar dilluns el web del TicketDay serà més aclaridor que el què recordi del què he anat caçant aquest matí.

Si que m’ha agradat, però, veure que hi ha ganes i imaginació. Dedicació i bon humor. Cap de les ponències ha estat una queixa sobre la crisi, al contrari. I en tots els casos, en el moment en què es parlava de les hores que s’ha de treballar per tirar endavant un projecte, no es feia amb mirada de cansament, sinó amb cert orgull per la feina feta. Aquella sensació que estàs aixecant alguna cosa, que requereix molt d’esforç addicional, però que val la pena. Em sona.

També m’ha agradat sentir-hi les veus d’empreses joves, que passen el què jo ara recordo encara com si fos ahir, però ja queda lluny. “Capitalització de l’atur”. Si algú segueix aquest bloc des de fa tant de temps, recordareu que en vaig parlar. “Picar pedra”. O veure, en una escala de valors, les vendes per sota de generar coneixement de marca.

És bo sortir d’un lloc pensant que hi has tornat a aprendre la lliçó del que comença. Perquè, el què tots ells veuran d’aquí uns anys, si no és que tenen força sort, és que no es comença una sola vegada. Hi ha començaments per tot. Cada escull és un començament. Cada bifurcació és un començament. I si el primer inici et va agradar, la resta no són més que nous reptes a superar.

Els petits, tant per joventut de l’empresa com per no ser grans companyies de Barcelona, tenen llocs on fer-se sentir. Només cal trobar-los. I l’Eduard Batlle sovint hi és al darrere, en terres gironines.

Advertisements