Etiquetes

, , , , ,

Arrel d’un projecte que està en fase de desenvolupament, he pensat força en els estàndards a l’hora de treballar amb documentació de forma col·laborativa. Si bé Betes i Clicks parlava de diversos serveis molt interessants el novembre passat, el cert és que tothom tria el que més li agrada i, al final, sol ser difícil posar-se d’acord si la gent té mètodes de treball diferents.

El projecte del que parlava tot just començar es basa en un document PDF clarament identificat i molt senzill i entenedor, que no suposa cap problema. Però és un document que m’ha anat arribant per correu electrònic i que, quan hi he hagut de fer esmenes, he acabat recorrent a respondre la correu sol·licitant-les. Si l’interlocutor és àgil, com és el cas, no hi ha problema. Però de vegades aquesta tasca eternitza el desenvolupament en si.

En un altre projecte diferent, els documents es treballen amb Google Docs. És l’eina que solc utilitzar i, per tant, no m’ha suposat cap problema: al contrari, m’ha facilitat força la feina. En un altre cas, però, l’edició es fa compartint carpetes a Dropbox, i la cosa es complica, sobretot a l’hora de trobar canvis o de no editar alhora tots perquè no veiem en temps real qui més té obert l’arxiu.

Amb això vull arribar a una afirmació: fa falta un estàndard obert i fort de treball col·laboratiu. Tecnològicament, o tècnicament parlant. Una especificació clara, de documents XML o formats JSON per poder integrar en un sol servei les edicions col·laboratives, seguir-les en temps real, poder combinar-ho tot en una interfície com Google Docs, o com qualsevol altra. Això faria que hi hagués més opcions, i que a la vegada, fossin compatibles entre elles.

I arran d’això, se m’ocorren altres camps on podria ser útil la definició d’estàndards, en el què ara són serveis aïllats, amb moltes opcions diferents però sense capacitat d’interactuar: els blogs mateix, suposen un problema si cal migrar entre dues plataformes diferents, en funció de quina sigui la d’orígen i la de destí. Tots sabem que hi ha funcionalitats pròpies, però la base, les dades referents a un apunt, podrien estar delimitades amb una nomenclatura comú que facilitaria la tasca. El mateix pels serveis de fotografies com Instagram o Picplz. O generalitzant, tots aquells serveis de publicació d’elements que puguin tenir fils RSS. Potser és aquí on s’hauria d’especificar nous elements “socials”, que són els que ara mateix no tenen un lloc fix on aparèixer, i acaben sent part en HTML d’un element descripció o contingut.

Sé que ja hi ha alguna iniciativa interessant al respecte, però no prou forta. I aquest és el problema: estem parlant d’un àmbit que més enllà de “néixer”, ja està evolucionant a partir del gran ús que en fan els usuaris. I, en canvi, vivim tancats en les preferències dels desenvolupadors de l’empresa privada que ha preparat l’alternativa que més ens agrada, moltes vegades amb dificultats per sortir-ne. Potser amb la definició d’elements comuns basats en estàndards seria més senzill provar de tot sense tants problemes. Però això no sempre interessa al qui ens facilita l’eina. Motiu de més pes perquè es requereixi una especificació forta i amb gran implementació.

Advertisements