Etiquetes

, , ,

El meu bloc és un espai on hi dic coses. Coses més o menys relacionades amb la feina o els meus interessos. Sabeu de sobres que intento mantenir-me al marge de temes estrictament polítics, perquè de seguida s’etiqueta a la gent… i hi ha gent que no sap on ubicar-se i, per tant, encara vol menys que l’ubiquin perquè no ha mesurat cadascuna de les paraules i l’ordre en que les ha utilitzat. Això fa que, de tant en tant, algun apunt es quedi, per sempre, en esborrany. Al costat d’aquells que són massa llargs i mai s’acaben d’escriure del tot, fins que t’adones que és tard, que ja no tenen vigència, que seran per sempre esborranys.

Jo, els meus esborranys, els guardo. Em fa gràcia saber que, fora d’allò que vaig dir, també hi ha el què vaig pensar i, o bé no  em vaig atrevir a cridar, o potser no vaig saber expressar prou clarament, i vaig preferir deixar de banda, per un moment millor. Potser tots els qui escriviu en blocs, o els qui ho heu fet, en teniu, d’esborranys. I no sé si els guardeu o els envieu a la paperera: a mi m’agrada tenir-los a mà, per llegir de vegades alguna frase inicial que mai va arribar al primer punt, i en altres ocasions escrits llarguíssims, massa plens de matisos, que acabarien per avorrir el més interessat.

Si començar a escriure en un full en blanc és difícil per molts, o això es sol dir, el fet que un apunt al bloc no parteixi d’un paper, sinó d’una idea, fa que per mi, el més complicat, sigui trobar la idea. Una idea que de vegades surt d’un missatge a Twitter, d’una notícia d’actualitat, d’una frase caçada del carrer, d’una foto que he fet amb el mòbil. Darrerament intento mantenir certa constància en aquest bloc i això fa que quedin menys esborranys pendents que quan publico poc. Potser perquè agafo pràctica, o potser perquè aprenc a callar menys.

El cert és que aquest apunt va dedicat a l’ànima de tots aquells esborranys que mai es publicaran. D’altres ressorgiran una mica adaptats, o seran el punt de partida d’un nou apunt que sí que publicaré. O que també acabarà com un esborrany. És la major dificultat d’escriure: tenir alguna cosa a dir, i dir-la prou bé com per publicar-la. D’esborranys tots en tenim. Al cap, en blocs, on sigui. Per ells, avui, un record.

Advertisements