Etiquetes

, ,

L’enfarinada d’aquest matí a Girona ja és història. El sol que ha sortit a mig matí ha desfet la neu que havia quedat sobretot en terres enjardinats i teulades, i que no havia quatllat als carrers. Mentrestant, sota aquest mateix sol, se’ns fa estrany sentir els avisos de noves nevades aquesta nit, i pensem que és excessiu el tancament de les escoles aquesta tarda, o demà…

Dit això, però, tinguem en compte una cosa: el març de 2010 va quedar clar que no estem preparats per una nevada de més magnitud que la que aquesta nit ha deixat una capa blanca a terra, anecdòtica. Llavors, molts municipis van passar-se dies, setmanes, sense llum. Molts carrers de Girona van ser intransitables durant més de 48  hores. I els avisos eren semblants, sobretot a nivell del pla Neucat. Quina diferència hi ha? Que aquesta és la següent nevada grossa, prou recent per les característiques d’aquest tipus de precipitació, i ha agafat la gent amb por.

Una por, però, que el sol també ha desfet, com la neu. Que fa veure amb certa desconfiança les mesures que es prenen en vistes a aquesta tarda, cap al vespre, quan en teoria ha de tornar a nevar, aquest cop amb més intensitat, podent deixar entre 3 i 10 centímetres de neu al litoral català. Escoles tancades aquesta tarda, i pendents, aquest vespre, de saber si demà tampoc obriran. Costa de creure, però vist el què va passar el març de 2010, i aplicant-se sobretot a nens o joves en edat escolar, tampoc ha de sorprendre: qualsevol pare voldrà tenir els fills a casa abans que no tenir forma d’arribar a buscar-los. I si aquesta possibilitat existeix, i sabem que no hi hauria mitjans per atendre totes les necessitats durant una nevada de certa importància, val més ser previnguts.

Jo, personalment, i vista la situació d’ara fa dos anys, crec que és millor que es prenguin mesures. Potser no passa res: una previsió meteorològica, com el seu nom indica, és una previsió. Podem preveure què pot passar, però molt poques vegades tindrem, hores abans, la certesa absoluta de saber-ho. De fet, la nevada d’aquesta nit ja ha estat major del què esperaven les autoritats i, per tant, també és lògic que es prenguin determinades decisions vist el què ha passat.

Tot i això, després de les nevades de 2010, recordo que molta gent  es queixava que les infraestructures no estaven preparades. Que no s’havia tirat sal als carrers. Que no hi havia prou màquines llevaneu, que hi havia zones on ni tant sols podien arribar per manca de previsió. I, dos anys després, l’únic que sembla haver canviat són les mesures prèvies, sabent el què podria arribar a passar. Perquè no sé si, en cas de repetir-se les precipitacions de 2010, la xarxa elèctrica gironina ho aguantaria o, com és d’esperar, no estaria preparada per situacions «excepcionals». I sempre ens quedarà el dubte de saber fins a quin punt qualsevol infraestructura ha d’estar preparada pel pitjor, o pel què sol passar normalment.

De moment, haurem d’esperar per veure què passa aquest vespre. Llàstima, però, que no haurem pogut fer fotos de la neu d’aquesta matinada amb prou llum.

Advertisements