Etiquetes

,

Quan Google va presentar la seva “xarxa social”, Google+, va sortir a la llum una molt bona eina de comunicació. Molt més, fins i tot, que el què havien pensat quan van publicar Wave, que mai va arribar a ser popular, precisament per massa complexa. Però el temps passa, i la “gran massa” d’usuaris segueix a Facebook. Arribaran a conèixer o utilitzar Google+?

A Google se li resisteixen les xarxes socials

Primer va ser Buzz, una mena de Twitter que va arribar tard, i que, com que no podia aportar gaire res al concepte tant simple de les “piulades”, va acabar desapareixent, tot i que va tenir una vida força llarga. Darrerament, sobretot, amb missatges automàtics: en els casos en què estava connectat amb Twitter per mostrar els mateixos, o les accions dels usuaris sobre alguns altres productes de Google, com el Reader.

Durant aquest temps també varem assistir al naixement de Google Wave. El concepte podria haver-se anomenat perfectament “wikixarxasocial“. Partia de les publicacions dels usuaris permetent-los fer gairebé de tot, però aquesta complexitat va ser la base del seu fracàs. Massa coses. Massa estona per fer-les. Precisament, el que tenien de bo Twitter, o Facebook al principi, era que utilitzar-los era molt senzill. Tot programador sap el què es podria arribar a fer, però també és conscient que sovint s’han de limitar les funcionalitats a allò necessari perquè els usuaris s’hi sentit còmodes i hi trobin el què realment busquen. Google Wave també va acabar en un calaix.

Pensar massa, arribar tard

Amb tot això, va arribar el moment de presentar Google+. El concepte, aquesta vegada, era més fàcil d’explicar, tal com es veia en molts acudits gràfics per la xarxa: “És com Facebook, però no és Facebook”. Es van introduir conceptes com els cercles d’amistats, que Facebook va implementar ràpidament anomenant-los llistes. Aquesta novetat facilitava, i molt, la publicació de missatges per a només certs grups de gent millorant així la privacitat de l’eina. A poc a poc, fins i tot Facebook ha anat aplicant aquesta filosofia en les seves llistes, havent arribat fins i tot a l’aplicació mòbil, que mesos abans de l’arribada de Google+ semblava una opció força abandonada pels de Mark Zuckerberg.

Però fora d’aquest i algun altre concepte innovador, Google+ va néixer en un part prematur. Li faltaven opcions importants que no van arribar fins un temps després, com les pàgines d’empresa, que també es van fer públiques sense permetre, per exemple, múltiples administradors, opció que s’ha afegit d’un temps ençà. Si bé, doncs, els usuaris que anem seguint l’evolució de Google+ podem gairebé “participar-ne”, l’important d’una eina social, que és la gent, encara no ha arribat. Perquè Google+ no està del tot acabat, i perquè amb Facebook en tenen prou.

Podríem dir, doncs, que es va pensar molt bé com aplicar el concepte de Facebook a una eina de Google, però es va arribar tard, massa tard.

Google+ com a hub de serveis

Des de Google mateix es van afanyar a explicar que Google+ no estava pensat tant com a xarxa social, sinó com a un espai on concentrar tots els serveis de l’empresa californiana. Ara bé: la tasca d’anar integrant aquests serveis encara no s’ha acabat. Molts esperem la integració completa del Calendar o del Docs, mentre hi tenim una barreja amb Picasa (que tant mostra els àlbums des del propi servei com des dels àlbums d’usuari de Google+) o Blogger, compartint-hi dades de perfil i apunts, entre d’altres.

De fet, la meva primera afirmació al veure com funcionava va ser precisament aquesta: que potser no acabaria prenent espai a Facebook, però si suposava un lloc on centrar-hi tot el què faig amb serveis de Google, jo ja l’hi hauria trobat una gran utilitat. Però per ara, les integracions són més aviat estètiques (la barra fosca superior, per exemple) i s’han fet canvis a l’hora de compartir continguts des dels serveis de Google: YouTube, Reader i d’altres, tenen un botó +1, en alguns casos com a única opció “social”.

El futur i el perill: la integració amb les cerques

Google ja ha començat a integrar Google+ amb els resultats de cerca als Estats Units, i si funciona segurament arribarà tard o d’hora a la resta del món. Com ho han fet? Quan fem una cerca, veurem en primer lloc, els resultats relacionats amb els nostres contactes de Google+ (perfils d’empresa o d’usuari, apunts que hagin compartit…) amb els resultats més tradicionals després.

Aquest pas és, si més no, perillós. La base de Google com a empresa continua sent el cercador. De fet, continuo sorprès per com, amb el caos que hi ha a la xarxa, és tant fàcil trobar-hi coses. I aquesta afirmació es pot fer extensible a d’altres cercadors com Bing, tot i que de vegades en menys mesura. Per tant, que Google modifiqui ara el comportament del cercador implicarà novetats tant a usuaris com a aquells qui tenen pàgines web: com sortir a la primera pàgina d’un usuari que té força contactes? Segurament l’única opció serà passant per caixa, amb AdWords. O sent molt popular.

El nom del nou servei, Google Search Plus, només es veurà per part d’usuaris identificats amb compte de Google+ (molts usuaris d’Android o de GMail, per exemple). De moment, moltes enquestes a la xarxa denoten certa por al resultat d’aquestes novetats. Por dels usuaris, perquè no saben si el cercador perdrà eficàcia. I por d’aquells qui es dediquen a posicionar webs, o a la publicitat en cercadors, perquè la situació els pot canviar massa de cop.

Evidentment, fins que no ho veiem i ho provem, no sabrem si això pot ajudar a Google+ a guanyar nous usuaris o si, al contrari, farà perdre quota al cercador. Però, en qualsevol cas, és una aposta important de Google per fer de Google+ una eina de referència.

Facebook és Facebook, però amb Google+ és millor

De moment, poc més es pot dir. Google jugarà totes les cartes i Facebook sap que tenint els usuaris i mantenint-los en té prou. Tothom és a Facebook, per tant… per quin motiu hauríem de canviar? Si Facebook, al cap i a la fi, acaba oferint el mateix degudament modificat… haurem de veure el nivell d’integració de la resta de serveis de Google.

En tot cas, però, si que és cert que l’arribada de Google+ ha obligat a Facebook a millorar. En molts sentits: és la part positiva de la competència. I precisament per això, era necessària l’arribada d’una xarxa social d’una companyia prou forta, com és Google. Ara bé, que tingui èxit o no el tingui ja no depèn només de la feina que facin. També es deu a l’oportunitat -Facebook porta molt més rodatge i, com ja he dit, té els usuaris-. I al fet que, quan aconsegueixes reunir prou gent a un lloc, gent que moltes vegades no té massa facilitat amb els ordinadors i en canvi han après a fer servir una plataforma, potser el millor és no complicar-los més la vida.

Advertisements