Etiquetes

, ,

Llegeixo un missatge a Twitter d’@elnuvolcat on diu que «No és el mateix treballar en remot que treballar en cloud computing». I, al moment, se m’ocorren tantes possibles respostes, que potser és millor ordenar-les aquí…


https://twitter.com/#!/elnuvolcat/status/169056778032652289

Segur? Potser si. El cert és que treballar en remot pot voler dir moltes coses. I treballar en cloud computing, “al núvol”, que n’hi diuen, és un terme força més definit. M’explicaré: una màquina remota no ha de ser necessàriament un ordinador ubicat a milers de quilòmetres. Pot ser un ordinador que tinc al costat, connectat en una xarxa local, i al qual accedeixo des d’un altre ordinador. Com que no hi treballo directament, es diu que ho faig en remot.

El cloud computing, per altra banda, es refereix a l’ús de certs recursos d’una o diverses màquines remotes per l’elaboració d’una tasca. O sigui, podríem dir que tenim les fotos al núvol si les guardem en un servidor de París, o que estem renderitzant una animació al núvol si ens hi ajuden unes quantes CPU de Tòquio.

Així doncs, podríem arribar a dir que “treballar en cloud computing” és una forma de treball en remot, tot i que no implica el què normalment significa aquest treball en remot, ja que generalment s’aplica a interactuar amb una màquina que no és la mateixa des de la que en prenem el control. Treballaria en remot si ara em connectés des del meu ordinador a un servidor i des d’aquí el reiniciés. Un embolic de termes, vaja.

Sigui com sigui, segurament el futur tendirà a equiparar el treball en remot amb el treball en cloud computing. Perquè els “terminals”, els aparells que utilitzarem nosaltres, tot i ser cada cop més potents, disposaran de millors velocitats per connectar-se a altres aparells més potents que els facilitaran els resultats de certes tasques que per si sols no poden executar. Per exemple, podríem descomprimir un arxiu RAR des del mòbil gràcies a l’enviament d’aquest arxiu a un servidor central que ens tornaria els arxius descomprimits. O, molt més senzill i ja aplicable, podem treballar amb el correu electrònic de GMail en un terminal amb Android sense necessitat de tenir tot el correu descarregat ni configurar res més enllà d’un usuari i una contrasenya.

La tendència sembla que pot anar per aquí: serveis de “cloud computing” que dotaran els terminals dels que disposem de millors funcionalitats gràcies a la xarxa, a la reutilització de recursos remots per assolir un objectiu en un aparell “local”. Sembla complicat, però si s’aplica, segurament abaratirà costos i permetrà millores en dispositius que, per maquinari, semblarien obsolets. Però una gran part de tot això encara està per arribar. Com a mínim mentre les ADSL no passin de 2 o 3 Mb en certes zones, encara ens haurem d’esperar.

Anuncis