Etiquetes

, ,

Arran d’un missatge que vaig publicar ahir a Twitter, vaig veure que fins a 11 persones en van fer un retweet. El missatge en qüestió no té massa secret: d’aquelles frases que et vénen al cap i t’agafen amb el mòbil a la vora.

https://twitter.com/#!/vicboy/status/170226681221623808

Això m’ha fet pensar en la quantitat d’articles que he llegit sobre “com aconseguir més retweets”, “com augmentar ràpidament el Klout” i altres, que podríem dividir en tres grans grups. Per una banda, hi ha els articles que recomanen obvietats que no sempre tothom té en compte. Per exemple, “escriure missatges interessants”, “mantenir sempre el respecte vers els altres usuaris” o “citar altres usuaris implicats”. Són consells fruit de la mateixa forma d’ús de Twitter, útils per aquells qui sembla que no l’acaben d’entendre.

En un altre segment hi trobaríem els que prometen l’impossible però es basen en implicacions estrictament tècniques. Utilitzar termes molt comuns de cerca o que aconsegueixin retweets automàtics de robots que s’encarreguen únicament d’això a partir de l’ús d’etiquetes, per exemple. Casos així podrien ser útils en casos concrets en què únicament es busca oferir a un client una millor xifra a Klout, independentment de la imatge de la marca.

Finalment hi ha els articles dirigits a gent amb més rodatge a les xarxes socials i amb consells força més concrets. Com crear bones etiquetes, no omplir els 140 caràcters per permetre retweets on altres usuaris puguin incloure-hi alguna anotació, no citar sempre una mateixa font per enllaçar perquè la gent valora la diversitat… D’aquelles coses que no sempre tenim en compte, però que poden ser útils en qualsevol moment.

Però més enllà de tot això, el meu missatge amb més RT aquesta setmana ha estat el més banal. El que menys creia que en podria tenir, de fet. I, a més, tots han estat amb el mètode típic de prémer el botó de retweet, sense afegir-hi res.

Això pot demostrar dues coses: o bé que l’anotació ha estat prou encertada -que és la que m’agradaria pensar, a més de creure que la gent que va organitzar el Girona10, els mitjans i els equips de futbol sabran entendre la ironia i prendre-se-la com el què és i no com si fos francès…!- o que, en general, la gent no sol seguir massa enllaços dels que publico i prefereix els missatges curts i que pot “començar i acabar” sense sortir de Twitter. O ambdues. Sigui com sigui, el fet d’aconseguir retweets, en molts casos, no ha de ser sempre l’objectiu sinó una conseqüència que més endavant podrem estudiar. Marcar-s’ho com a objectiu és possible, i de vegades important, però ens hem de basar sempre en que el contingut agradi, més enllà de la necessitat de difusió. I malgrat això, un “RT please” al final d’alguns missatges pot ser necessari, però ho dic pensant en aquells que demanen ajuda que, en determinades circumstàncies, requereix d’aquesta difusió de forma urgent. Però massa sovint, aquests “RT please” estan precedits d’informació no massa interessant, o gairebé de promoció, “d’autobombo”, que al final ens passarà factura. Perquè el dia que requerim de nou la difusió potser ja no ens estaran fent prou cas.

Anuncis