Etiquetes

, ,

Avui és un dia en què no hauria d’estar escrivint si no fos perquè 2012 és un d’aquests múltiples de 4 curiosos. Enguany, en un d’aquests 366 dies, hauré pogut dir que “m’ha tocat algo”. Dues entrades pel concert de Sidonie al Palau de la Música, cortesia del Banc de Sabadell a través de Facebook.

Fets ja els agraïments pertinents -que, com sempre he sentit, si es “retorna” una mica del què suposa el premi, s’empeny a que se’n donin més- us diré que no havia estat abans al Palau de la Música; així que només per la visita valia la pena. I us diré més, encara no havia escoltat sencer el darrer disc de Sidonie; encara sort que van tocar cançons de les “de sempre”.

I, de fons, al meu cap encara s’hi passegen les paraules de megafonia, prèvies al concert. Que no puc fer fotos ni gravar? I què tal si em robeu el mòbil abans d’entrar i em violeu? Bromes a part, de la gent que vam -si, vam- estar fent fotos amb un mòbil, o fins i tot gravant algun vídeo, dubto que ningú ho fes amb ànim de lucre. La veritat, en un ambient fosc, amb públic… no és lloc per treure imatges ni gravacions professionals des de la llotja. Que puguin prohibir ocupar certs espais, deixar trípodes… potser ho entenc. Però les fotografies, a l’any 2012, que després es comparteixen al moment en xarxes socials, que fan promoció d’allò que es veu en molts casos, no són un enemic. I això encara no ho sé entendre. Si hem de prohibir els flaixos, els prohibim. Si molesten, no els utilitzarem -com de fet, solem fer la majoria. Però el fet d’obtenir imatges d’un esdeveniment pel qual he pagat per ser-hi no crec que sigui una cosa que es pugui castigar. De fet, normalment també faig vídeos -i ahir també- i no solc aguantar durant 3 o 4 minuts; amb fragments en tinc prou: es tracta de recordar, d’aquí un temps, les sensacions d’un moment. No de fer-me ric venent-ne còpies en cintes VHS.

Cada artista i local tindrà els seus motius, suposo. Jo mai els he entès i sempre hi he trobat arguments en contra, per mi molt més convincents que els seus – a diferència dels qui defenses que soc un delinqüent. De moment, les fotografies i els vídeos els tinc jo, guardats: ni la qualitat, ni la quantitat, ni la rellevància fan que hi perdi temps “arreglant” i publicant 🙂

Advertisements