Etiquetes

Un 13 de març, però de 2007, naixia una bòxer que s’acabaria dient Ausa, un nom escollit gairebé a darrera hora, mentre intentàvem que fos prou original. D’això ja en fa 5 anys!

Podria aprofitar per desgranar algun dels bons moments i tot el què he après durant aquest temps, però seria llarg, i potser massa emotiu i poc interessant. Podria recordar a tothom la responsabilitat que suposa tenir un gos -i us ho dic jo, que ja en tinc dos…-, i que les gosseres n’estan plenes, d’animals abandonats. Que un “gos de marca” no és millor que un “creuat” o que he vist a gossos amb 7, 8 i 12 anys aprendre, amb més paciència que un cadell, però desfent el mite de “ja és massa gran per canviar-lo”.

Podria recomanar-vos que feu activitats amb els vostres gossos. Agility, per exemple. Però llavors també us hauria de recomanar que, si ho feu, tingueu sempre present que ho feu per passar-vos-ho bé: massa vegades hi ha qui vol dur això a un nivell de competició que converteix l’animal en una eina. En la pilota de l’hoquei o la ballesta del tir amb arc.

Podria explicar-vos que l’Ausa sempre ha estat “un sol”, mai s’ha menjat res, ni ho ha mossegat… tot i que en Ter ens va ajudar a entendre que part de la culpa de les “destrosses” (tot i que petites) les tenen els nervis i la falta de costum; és l’ansietat, per un costat, i el desconeixement, per l’altre, el què els dur a fer malifetes. Podria recomanar-vos que hi poseu paciència, o l’ensinistrament en positiu, digueu-n’hi “clicker” o premis.

Podria dir tantes coses que he après gràcies a l’Ausa durant els darrers 5 anys que no acabaria. Perquè, en perspectiva, sembla poc temps. Però 5 anys són més de 1.800 dies. Més de 3.500 passejos. Felicitats, Ausa 😀

Advertisements