Etiquetes

, ,

Ahir vàrem obrir PetitBCNClub.com, un web impulsat des de PetitBCN en el desenvolupament del qual he estat participant activament durant els darrers mesos. I, mentrestant, s’acosta el «final de curs» a l’ERAM. Són, per mi, sensació diferents i alhora semblants. Per un costat, la satisfacció de veure funcionar milers de línies escrites amb paciència, d’objectiu assolit. Per l’altre, l’espera per veure com, els qui creuen la línia d’arribada, posen en pràctica allò que els hem explicat. Sempre m’ha agradat ensenyar per aquella estranya sensació de satisfacció que sents quan veus que, qui t’escoltava, està aplicant el què li vas explicar. Té un cert component misteriós. O màgic. Ja m’enteneu.

PetitBCNClub

Hi ha projectes que, mentre els escrius, semblen completament aliens a tu: normalment, perquè no tens opció a dir res en un procés de planificació que creus que seria millorable. Aquest no és el cas, però. Perquè hi ha altres projectes en què, bé perquè es té prou en compte l’opinió més tècnica, o bé perquè la planificació era prou correcta, tens la sensació d’estar-hi una mica més implicat -de vegades fins al punt de parlar-ne en un bloc personal, potser si.

Tractant-se d’un web que no utilitzaré especialment -perquè es dirigeix principalment a públic que tingui fills, i no és el cas-, si que és dels que es mereixen un “carinyo” especial, per tot l’equip que hi ha al darrere.

Segurament queda camí per fer i per millorar. Però un bon objectiu a assolir sol ser el moment de l’obertura. Quan prems el darrer enter i fas un F5 per comprovar que tot funciona.

Línies d’arribada

No soc gaire amic de córrer fins arribar a una cinta (a la que sempre hi hauria arribat algú abans que jo), però de tant en tant m’agrada fer símils més esportius. Sigui com sigui, un final de curs -com a alumne o com a professor- sempre m’ha semblat que podria comparar-se amb una cursa. La del professor, de fons: hi ha més feina de gestió de l’esforç al principi, per dur un ritme constant durant el curs. La de l’alumne, amb esprintada final per avançar els qui duien un ritme en cursa millor. Però no deixen de poder-se comparar.

Entre demà i demà passat, els alumnes del Curs de l’ERAM exposaran els seus projectes a l’aula. Allà hi veurem qui ens ha escoltat més o menys, qui porta més temps preparant-s’ho o a qui li ha quedat més clar algun concepte. Sens dubte, però, si que m’agrada pensar que, en les darreres classes, m’ha quedat la sensació que, amb més o menys esforç, tothom podria aprovar; que s’havien aprofitat les classes i que s’havien adquirit els coneixements. Ara faltarà que això quedi palès en l’exposició, i que la resta de docents del curs opinin el mateix sobre el temari que han impartit ells.

En tot cas, de ben segur que, com ja m’ha passat altres vegades, amagaré l’orgull mentre els escolto i penso “això els ho he explicat jo!”. I m’acomiadaré de ben pocs, per poder continuar amb la majoria al proper curs, si aquest els ha resultat útil i interessant.

Advertisements