Etiquetes

, , ,

Hi ha piulades que llegeixo dies després que l’autor les publiqui, i solen ser les que més em fan pensar. Del 27 de febrer n’he rescatat una:

https://twitter.com/#!/jmgutcab/status/174230305077608448

I arran d’això em pregunto… és un oxímoron, parlar de “capital” i de “mòbil”, llavors?

Evidentment, ens referim a Barcelona. I entenem una capital com un objecte inanimat i inamovible, tot i que algú podria córrer a dir-me que les ciutats tenen vida. Si, hi estic d’acord. Però per comparar els diferents arguments, inicialment no ens fixarem en la vida de la ciutat, ni en els ciutadans, sinó en la figura representativa de la ciutat com a capital.

I si ens basem en això, llavors potser si que hi ha un cert punt de contradicció entre la tecnologia mòbil i una ciutat que no es mou, que és on es va fundar, i que -això espero- seguirà allà durant molt de temps. I segurament no és necessària una capital per un terme com “telefonia mòbil”, però el cert és que estem acostumats a posar etiquetes. París és la ciutat de la llum, o de l’amor, segons qui s’ho miri. Grècia el bressol de la democràcia i Vic el del fuet, la boira i els purins. Per tant, si no hi ha algú que posi nom a la capital de la telefonia mòbil, sempre hi haurà qui en nomeni alguna per altres motius. Podria ser Seattle, Buenos Aires, Hèlsinki o Taiwan, Folgueroles, Navalmoral de la Mata o Sanxenxo. Però és Barcelona. I el motiu podria haver estat tenir un gran parc de terminals mòbils, molts desenvolupadors d’aplicacions per iPhone, una temperatura que afavorís la cobertura LTE o un local social amb classes per a gent gran; però ha estat una fira la que ho ha decidit finalment -i totes les seves conseqüències, moltes i prou importants.

Ara bé, un altre tema és que, fent un símil amb la natura, ho interpretem com una modificació artifical a la llera d’un riu. Ara si que ens interessa veure les ciutats com a conjunts vius, dels qui la formen. Si Barcelona no està a l’alçada, o si alguna altra ciutat ho està més -i mai es pot arribar a descartar-, com un riu, la capitalitat tard o d’hora, amb les pluges de la primavera, recuperarà el seu traçat habitual i serà un altre conjunt viu, vés a saber quin, el qui determinarà quina és la ciutat que ha fet mèrits i que és reconeguda com a capital de la telefonia mòbil.

Una signatura i moltes paraules, doncs, són un bon començament, però no passen d’això. Barcelona s’ha de merèixer, dia a dia, un títol que s’ha guanyat de mans d’una associació. Però mentre jo, a Girona, hagi de córrer buscant cobertura 3G per un iPad que als Estats Units funcionarà a 70Mbps, pensaré que el fet que Barcelona sigui capital de la telefonia mòbil m’afecta molt indirectament. Potser perquè, per aquestes contrades, estem massa acostumats a que, en el fons, és la capital -la gran, ep!- el lloc on s’hi desenvolupen les tecnologies adequades. Mentre en d’altres espais ens hem de refiar de les universitats o les iniciatives de comunitats d’usuaris per tenir una connexió a Internet en condicions. I estem en una altra capital, però de les que sempre s’escriuen en minúscules, amb un “de província” dit en veu més baixa al darrere.

Anuncis