Etiquetes

[Aquest article, que em va demanar en Gerard, estava pensat per publicar-se a Opinió Nacional però per motius de distribució dels articles en el temps i per no allargar esperes que per un article així el poden fer “caducar” he decidit publicar-lo al bloc]

Explicar què és Pinterest pot ser fàcil i difícil a la vegada. Com saber exactament quin és el seu objectiu. És fàcil perquè, bàsicament, és una xarxa social on els usuaris hi publiquen enllaços que es comparteixen a través d’una imatge, convertint-se així en un tauler on s’hi van clavant (pin) fotografies, que s’incorporen en carpetes creades per l’usuari. Per tant, combina l’èxit de Delicious com a organitzador amb la facilitat de Twitter -cada publicació es limita en aquest cas a una fotografia, no té desenes d’opcions complicades,…- i l’impacte visual que podrien tenir webs de fotos com Flickr. Així que tant pot ser un espai on desar-hi coses interessants, com un lloc on seguir-hi aquestes coses interessants de gent que creiem rellevant, com un web on passar l’estona mirant.

Com en molts altres casos, el creixement inicial podria anar seguit de la marxa d’usuaris després de la curiositat inicial. Però, en general, molta de la gent que s’hi ha donat d’alta ho utilitza i és prou actiu: en aquest cas no hi ha la dificultat de generar contingut, sinó només de compartir el que es considera interessant, fer del què en anglès se n’hi diu “content curator”, que, al cap i a la fi, es podria resumir molt -massa- en desgranar l’interessant i compartir-ho.

Per altra banda, també es pot constatar que els “early-adopters” de Pinterest, els primers usuaris, han estat d’un perfil diferent que en casos anteriors: en molts casos ja no era gent del sector tecnològic, sinó que hi podíem trobar usuaris amb un nivell de coneixements informàtics mitjà però que havien entès el funcionament i li havien sabut donar un ús i, per tant, com que les altes encara són a través d’invitació, la gent convidada també tenia, a la vegada, un perfil diferent. Cal reconèixer que, així com jo he hagut de convèncer a molta gent abans que entenguéssin Twitter o, temps enrere, Facebook, en el cas de Pinterest més aviat m’han convençut a mi. I potser també hi té a veure el fet que ja som a l’any 2012 i les noves eines ja no les descobreixen els informàtics, només, sinó també la resta d’usuaris que accedeixen sovint a la xarxa, però que no és el seu entorn de treball bàsic.

Tot i això caldrà estar atent a les novetats de Pinterest. No fa gaire, la companyia ja ha anunciat canvis orientats a fer el web “més social” i, de moment, no hi ha perspectives que vulguin intentar rendibilitzar l’eina a curt termini, tot i que a la llarga segur que han de buscar opcions, molt més simples, al tractar-se de fotografies, que no pas, per exemple a Twitter. Això si: hauran de buscar solucions als problemes de tots els grans webs amb l’spam, que ja hi ha arribat. O sigui que cal desitjar-los sort i esperar un esforç considerable per mantenir el nivell.

Advertisements