Etiquetes

Dilluns publicarem, al meu bloc i al de Serveisweb, el meu relat sobre el TicketDay que es va celebrar ahir a Vic. Tot i això, no m’he pogut estar de fer un petit comentari, a títol personal i que no sortirà d’aquest bloc, de valoració sense haver d’explicar què va passar ni allargar-me més del què hauria estat aconsellable.

Val a dir que les tres presentacions van ser completament diferents en forma, però no en el fons. Lògic, comptant que els perfils, tot i les seves diferències, tenien un punt en comú: allò que n’anomenen emprenedoria. Una d’elles ens va oferir una visió força cronològica amb apunts interessants pels qui no coneixien el món mòbil. En l’altra, en canvi, es va optar per una xerrada menys pedagògica, orientada a augmentar la moral i remarcar el concepte d’ADN d’emprenedor. L’acte va acabar amb una altra presentació molt cuidada a nivell visual, oferint una visió global de què cal per ser un bon emprenedor.

Són, com podeu comprovar, tres models diferents que persegueixen dos objectius comuns: donar a conèixer el seu projecte i compartir experiències i consells apresos amb el temps. Però el missatge, el fons de les presentacions, era molt semblant. De fet, els relats partien de l’execució d’una idea, d’un projecte, per arribar a fer-lo una forma de viure.

I quin era el fons? El podem resumir en tres punts:

– No cal témer sempre els errors: la por paralitza l’emprenedor. Cal caure i aixecar-se de nou per saber què pot millorar.
– L’equip és important: cal saber liderar i delegar, cal trobar en ell un altaveu de les nostres habilitats
«Per presumir s’ha de patir»: Patir forma part de la mateixa acció d’emprendre. I no ens hauria d’espantar.

En podríem trobar molts més, però aquests són els que crec importants. I una frase caçada al vol: “cal substituir el concepte de competidor pel de possible col·laborador“.

Advertisements