Etiquetes

, , ,

És la pregunta del milió. Perquè, en general, per garantir certa qualitat fa falta temps. I un bloc personal, precisament, no és un espai on els que en tenim un hi poguem dedicar, per norma, massa estona. És per aquest motiu, per exemple, que el Disparant Històries a partir d’ara passarà a publicar-se cada 2 dissabtes, començant el proper dia 31.

De fet, el cert és que en el meu cas particular, preparar el relat del Disparant Històries és relativament ràpid perquè els textos -si els heu llegit ja ho haureu comprovat- no són especialment complicats: més aviat busco la història a estones perdudes i després em limito a “deixar-la fluir”, moltes vegades sense ni tant sols rellegir-la.

Però el cas de la Isa a Universos Infinitos és diferent: ella, com a bona filòloga, sol dedicar-hi força més temps, perquè no es tracta només d’una història, sinó també d’una forma de llenguatge. Per tant, comptant que té la seva feina i que té un temps lliure concret, requeria de més temps per poder-s’ho preparar amb calma.

Ara bé, quin és el secret per poder equilibrar qualitat, quantitat i dedicació? El cert és que cadascú deu tenir el seu mètode. Però evidentment, tot comença per escriure sobre allò que ens agradi, perquè sempre en serem més bons coneixedors i, segurament, la mateixa tasca de recerca d’informació ens servirà com a excusa per aprofundir al tema. Si, a més, tenim la sort que la nostra feina involucra bona part de les nostres preferències, moltes vegades els apunts poden sorgir sols, per dir allò que no hem tingut temps, espai o no ens hem recordat de dir en un instant determinat.

També és bo ser mínimament reflexius. A mi, posar-ho per escrit em serveix, de vegades, per descartar completament les meves teories. Haver-les d’argumentar fa que m’adoni de les inconsistències o d’altres elements a tenir en compte. Ho considero, per tant, un bon exercici a nivell individual, a la vegada que, un cop resolt, ens ajuda a difondre-ho perquè si continua sent discutible ens ho pugui rebatre qui ho llegeixi.

Ara bé: també crec que cal defugir, per una banda, les veritats absolutes. Jo no us puc respondre a la pregunta del títol -si pogués fer-ho, ja no duria l’interrogant. Us puc exposar què n’opino, puc ser crític, però no soc dels que s’animen a fer “els 10 punts per tenir èxit en…”. Bàsicament perquè, una llista així -i n’hi ha moltes- acaben convertint-se en obvietats agrupades. I, tot i això, encara tenen prou èxit, pel què sembla.

En el meu cas no sé si ofereixo qualitat. Però crec que, en el meu cas, la qualitat podria oferir-la la reflexió: ja hi ha mitjans per donar les dades. I és, precisament, la llibertat que dóna un bloc personal: poder dir el què penses sense paraigües ni filtres auto-imposats per no dir-la massa grossa en nom d’un altre. Sigui com sigui, crec que, si em serveix a mi, també pot ser d’utilitat -ara o d’aquí un temps- per altra gent que, potser, ha fet raonaments semblants als meus i li agradarà veure que els comparteix. O rebatre’ls tots, un a un, i deixar-me en evidència. Que també pot passar.

Anuncis