Etiquetes

, , ,

Sovint, per la meva feina, em toca analitzar estadístiques de visites i treure’n conclusions. De vegades, fins i tot he de fer de línia 906 i intentar preveure el futur. Aquesta, però, és una tasca que es va complicant amb l’augment de la base d’usuaris, cada cop més diversificada.

Fa dos, cinc o deu anys, veure unes estadístiques i pensar què significarien en la propera setmana no era complicat. De fet, això encara passa en webs molt especialitzats. Si hi ha menys visites, el marge d’error es redueix. Però el què si que és cert és que, cada cop més, hi ha molts elements que poden afavorir més visites o deixar les estadístiques molt baixes.

Per exemple, un web d’actualitat tecnològica tindrà un augment de visites després de la presentació d’un nou producte d’Apple. En el cas dels webs amb notícies, això sol passar sovint. Però en webs d’empreses, depèn molt més de l’acció directa de la mateixa empresa. I en el cas de blocs personals s’hi suma, en major mesura -perquè també apareix en la resta-, tota una sèrie de factors externs, com el temps que fa en cap de setmana: el sol d’aquest dissabte i diumenge ha fet reduïr les visites, mentre que en caps de setmana de pluja, les xifres poden estar a valors semblants als que es registren entre setmana.

Un altre exemple: anys enrere, no es podia discutir que el millor moment per enviar un butlletí per correu electrònic era abans de les 8-9 del matí. Això assegurava que els treballadors que tenien com a eina un ordinador, a l’entrar a la feina i consultar el seu correu personal -no tots tenien Internet a casa-, trobaven les darreres novetats a la bústia. Amb l’arribada dels smartphones i tablets, el comportament tendeix a canviar i a diversificar-se cada cop més: hi ha qui accedeix a les 6 des del tren, o qui llegeix els correus en tot moment. Ja no hi ha cap referència com les mítiques 18:00 quan començava, sembla que faci ja molt temps, l’horari de la tarifa plana nocturna.

Tot i això, el comportament final és força semblant, però amb més usuaris “addicionals”, dels que abans, per la gran quantitat d’informació i el temps limitat del qual disposaven per accedir-hi, no consultaven tantes fonts. Facebook i Twitter hi han contribuït, i ho seguiran fent: la gent, més enllà dels webs que ell mateix ha trobat, consulta informació que recomanen, en espais molt més accessibles, la gent de confiança, aquells a qui segueix o amb qui s’han fet amics. El problema de fer previsions, però, recau en el fet que el percentatge actual d’usuaris que es comporten segons el que s’espera és inferior, malgrat que en xifres absolutes fins i tot hagi crescut. L’usuari “mitjà”, estadísticament parlant, es difumina.

Així que, de cara a poder arribar al major número de gent possible, cada cop més es fan necessaris dos elements bàsics, però que de vegades s’obliden: qualitat de continguts i formats atractius -no només visualment, sinó també com a eina funcional-. Això s’assembla, cada cop més, al carrer. De fet, per alguns de nosaltres, ja forma part del dia a dia, d’allò normal, d’un lloc més on som.

Advertisements