Etiquetes

, , ,

Vaig llegir a Twitter -ara mateix no recordo qui ho va dir ni com ho va fer, exactament- una proposta per extendre la vaga a webs o blocs personals, tal com es va fer durant les protestes americanes contra les lleis SOPA i PIPA. Voleu dir que aquesta és la solució?

Parlant en general, qualsevol protesta necessita difusió per ser a la xarxa. Ja que no tenim manera de posar-nos un vestit de bits i passejar-nos pels carrers de Facebook cridant consignes i mostrant pancartes, el què queda és publicar-hi fotografies, cròniques,… I com més n’hi hagi, i segurament com més diverses siguin -fins i tot en el punt de vista a favor o en contra- millor: més possibilitats hi haurà que la gent pugui analitzar què ha passat a partir de diferents opinions o visions. Per això jo he estat capaç d’escoltar El món a RAC1 mentre feia zàping (algú sap com se’n diu a la ràdio?) amb en Federico a la COPE. Cal saber què en pensa tothom: després, la meva opinió potser no té res a veure amb cap d’ells, però m’alegro de poder saber què n’opinen tant els que comparteixen visions amb mi com els que viuen en un món diferent, i potser només els puc escoltar en moments en què l’espai-temps es creua en dos universos fins ara paral·lels.

Al què anàvem: no és més rellevant ser Trending Topic? Potser massa efímer, però d’això es tracta: són temes molt explosius; sense importar si són de llarg recorregut. Ara bé, publicar en blocs té de bo que el contingut es manté; i per tant, llavors passa a ser de llarg recorregut. Perquè d’aquí a uns anys, quan algun dels ara joves estudiants vulgui saber-ne més, del 2012, potser trobarà prou informació d’una vaga generada des de “dins”, des del carrer, o des del davant de les pancartes. I jo sempre he defensat que cadascú ha de tenir certa capacitat analítica i accés a totes les opcions.

És per això que, per exemple, en casos com les lleis americanes, l’opció de tancar webs era evident: es criticava un fet que es volia dur a terme en un edifici tancat, i a més, afectava directament oferint l’opció de tancar webs sense garantir massa drets al qui la mantenia. Una vaga, o una manifestació més genèrica, busca, a més dels objectius finals polítics, laborals o econòmics, uns fins més immediats, que són la difusió, el reconeixement, i una alta participació per poder mostrar que el suport a les seves propostes -o la quantitat de gent contrària a X llei- és molt gran.

I això, quan hi ha internet, no s’aconsegueix tancant pàgines. S’aconsegueix fent-ne difusió. S’ha de perdre la por, per un i altre costat: si no hi ha gaire gent, amagar-ho a aquestes alçades no fa més que deixar-nos en evidència: alguna foto sortirà. Si n’hi ha molta, voler-ho minimitzar també serà contraproduent. Del què es tracta és d’oferir-li els nostres ulls a qui no hi sigui. I, a més, si volem, fer-ne la nostra valoració personal.

Advertisements