Etiquetes

, , , , ,

Ja fa temps que segueixo informacions sobre aparells de televisió amb connexió a Internet. Un mercat que, per ara, sembla que no acaba d’engegar, tot i que cada cop sembla més a prop.

De fet, actualment ja hi ha aparells com Apple TV o Google TV que aporten una nova funcionalitat al televisor: la de connectar-se a Internet. Encara podem anar més enrere: la Wii de Nintendo ja oferia el mateix, amb la possibilitat de jugar a jocs en Flash per Internet, fa un parell d’anys.

Però per ara, almenys a casa nostra, encara hi ha poques opcions reals. Cada cop més, la tecnologia que ho fa possible evoluciona i millora, però no ha arribat a totes les llars, potser perquè canviem molt més sovint de mòbil que de televisió. Per tant, si la demanda és reduïda, l’oferta també.

Pensem per un moment, ara, en com podria ser en dos o tres anys. Imaginem-nos un parc de televisors cada cop més modern, amb accés a la xarxa. On podrem seguir les notícies des de Twitter, YouTube o qualsevol mitjà que no tingui freqüències assignades, sinó un domini registrat i un allotjament web que va renovant cada any.

El més probable és que creixi la quantitat de continguts a evitar, això si. Us imagineu un virus a la televisió? Doncs no seria tant estrany, pensant que al darrere hi ha un sistema operatiu treballant. Però per altra banda, hi ha tota una sèrie de funcionalitats i tecnologies a explorar: com podríem interactuar-hi? Els que parlem en català sabem que, ara per ara, el reconeixement de veu no és massa factible tot i que potser el futur ens hi portarà, intentant evitar teclats, ratolins o més comandaments al sofà.

El cert, però, és que les cadenes de televisió tradicionals, les que veiem, mentre fem zàping i recordem les promeses que la TDT ens duria televisió de qualitat (si, és clar…) hauran de tenir-ho en compte. De moment, TV3 sembla que s’hi ha posat a treballar -de fet, en el seu estil, investigant mercats abans que es popularitzin, aconsegueix arribar a més gent i posicionar-se a temps- pel sol fet d’oferir directes a través del web en un entorn cada cop més pensat en el consum multimèdia.

Però encara no puc deixar de preguntar-me per la resta. Els passarà com a alguns diaris? Haurem de tornar a viure cinc o deu anys de transició amb experiments, retards i excuses? O quan la xarxa arribi a l’aparell al que més temps es dedica en el consum de mitjans també arribarà la decadència del model del segle XX?

Anuncis