Etiquetes

, , , , ,

Les API són una sèrie de definicions que permeten la interacció amb un sistema informàtic concret. Per exemple, mitjançant l’API de Twitter es poden programar aplicacions -a part de l’oficial- que serveixin tant com a clients (com Tweetdeck, Plume…) com a eines complementàries (per exemple, Klout, però en trobaríem molts més).

Normalment es parla de les API com un complement d’una eina, posem per cas una xarxa social, que li ofereix un valor afegit. Però és sempre bo tenir una API? Segurament, des del punt de vista de l’usuari, si que ho és. Però no sempre ho serà també per l’empresa que la desenvolupa sobre els seus productes: això dependrà del seu model de negoci.

És fàcil pensar en els avantatges. El primer de tot coincidiria en part amb els que ofereix el codi obert (Open Source): el fet que altra gent tingui accés directe a aquestes funcions, permetrà que es puguin realitzar eines derivades, que poden ser tant clients “purs” (per fer el mateix que ja s’ofereix per vies oficials) com per realitzar altres tasques que, o bé no es podrien fer, o bé són mecàniques i llargues, i podem disposar d’un web o aplicació que les fa molt més simples: un clar exemple d’aquest darrer cas poden ser les eines que analitzen les dades com Klout, però també eines globals com SocialBro o Buffer.

Això ofereix als usuaris més varietat, i també sol haver-hi més competència per fer les coses bé. De cara a qui ofereix el servei bàsic i l’API també pot suposar un avantatge: a l’haver-hi altres versions a part de les oficials, sempre es pot arribar a una audiència més àmplia. A més, es poden obtenir funcionalitats extres sense haver-les de realitzar directament.

Però no tot és tant bonic: ara pensem en Instagram, que no té API. O en Facebook, que si que la té. En els dos casos, el fet d’automatitzar, per exemple, la publicació, pot suposar -i a Facebook ja  ho suposa- que es puguin crear també eines per enviar-hi missatges de spam de forma molt senzilla. O virus. Sense deixar de banda, també, la publicitat, que tard o d’hora s’haurà de reformular. Però els anuncis que veiem a Facebook, si hi hagués opcions per veure la pàgina via API i que no apareguéssin, els veuria gaire gent? I a Instagram, si es pogués publicar lliurement, no començarien a arribar-hi fotografies sense un nivell mínim en grans quantitats? Potser es perdria aquesta essència que molts li troben.

Per tant, moltes vegades, el fet de publicar o no una API, o de limitar què pot i què no pot fer, no és només una decisió tècnica. Tot i que, veient els plans de futur a mig termini, i amb l’arribada cada cop més imminent de la “web semàntica” on el contingut és el què té realment el pes important, és molt probable que les API deixin de ser un accessori per convertir-se, finalment, en l’eina real. I el què caldrà veure és, després, com es pot rendibilitzar la creació de l’eina.

Anuncis