Etiquetes

,

Spam defineix el correu no desitjat. Així que, en funció de com ho entenguem, podem parlar de spam encara que no ens venguin píndoles blaves des d’Iowa. Hi ha missatges més personalitzats -de gent que pressumptament em coneix- i propers que molesten força més…

Doncs qui ho hauria de dir. Anys enrere, en l’obertura d’un web, em vaig enfadar perquè titllaven de spam una cosa que jo creia que no ho era. Malgrat tot, al ser un mitjà i a l’enviar un correu a gent a qui podria interessar difondre-hi notícies, crec que encara s’agafaria amb pinces, això de dir-n’hi spam, però si que se’m fa molt més fàcil admetre que s’aplica aquest terme a qualsevol correu que no hauríem volgut rebre. No sé si, també, als que ens recorden dels pagaments pendents… 🙂

Sigui com sigui, darrerament m’he trobat amb una sèrie de correus no desitjats més molestos que els “tradicionals”. Només pel títol, en un dels “de sempre”, ja sé que els  he d’esborrar. Fins i tot Google se n’adona i el GMail els envia a la carpeta de correu brossa. Però després hi ha els “Hola Miquel, tenim…”. I dins d’aquests, n’hi ha de dos tipus: els de La Caixa, que encara hauré d’anar a l’oficina de Vic (tot i residir a Girona) a demanar que si us plau em donin de baixa, i els de gent que en teoria conec. Els conec perquè em tracten de tu, em diuen pel nom, i ni es presenten. “Hola Miquel, això t’interessa: tinc consumibles informàtics molt bé de preu, només per distribuïdors”.  Doncs no, amic “Sense Nom”, amic “info@consumiblesbaratos.com”. No m’interessa distribuir consumibles informàtics. I al sisè correu ja me’n vaig cansar i t’ho vaig respondre.

També m’he adonat -i he començat a prendre-hi mesures- que això passava a LinkedIn. Que accepti algú com a contacte no vol dir que comenci a actuar activament en el seu negoci per tal de difondre i buscar-li clients. Per tant, no és necessari que m’ho insisteixi constantment a base de missatges enviats a tots els seus “amics”. I encara molesta més quan en cap cas admeten resposta -“com que ja saps com està el món, sé que t’interessa ajudar-me”. Doncs potser no. Jo, per noma, demano les coses “si us plau”. I demano el mateix.

Potser no és spam i és només mala educació. O desconeixement del mitjà. O excés de confiança. Però ho havia de dir. Ara ja m’he tret un pes de sobre. I que bé que em sento 🙂

Anuncis