Etiquetes

,

Els telèfons mòbils ja no són el què eren. S’han convertit en petits ordinadors que, a més dels avantatges d’un ordinador, també tenen els seus inconvenients. Bateria, actualitzacions…

I la veritat és que, per un costat, podríem tenir-hi els iPhone: he llegit molt sobre l'”obsolescència programada” -el fet que un terminal amb tres anys vagi més lent que al principi després d’una actualització obligatòria-, i el cert és que de vegades si que sembla que ens vulguin empènyer a canviar. I no sempre obligant-nos a actualitzar. De vegades és precisament pel contrari, com sol passar a Android: aviat farà un any de la presentació “oficial” de la versió 4.0, així que hauria d’arribar la 5.0… i molts terminals esperaran l’actualització a la 4. Mentre moltíssims més ni la veuran. I alguns -Dream, Tattoo- són veritables terminals de vergonya vistos ara: les versions 1.5 o 1.6 d’Android haurien d’haver estat limitades a desenvolupadors.

I així com l’iOS d’iPhone no sol suposar tants problemes, en el cas d’Android, la versió del sistema operatiu importa. Tant pels desenvolupadors d’aplicacions -que, pels que conec, prefereixen desenvolupar per iPhone que fer-ho per Android, i això és simptomàtic- com pels usuaris. I dins dels usuaris, tant pels que entenem això de les versions com pels que no.

Com li explico al propietari d’un mòbil concret que no pot tenir Instagram perquè “és massa vell”? I de qui és la culpa? De Google o del fabricant del terminal per no actualitzar? I jo mateix, porto mesos esperant l’Android 4.0 per l’HTC Desire HD. N’he vist ja de funcionant, i molt bé, però HTC no s’anima. Mentrestant jo soc un dels que tenen la versió 2.3, i que convivim amb 2.2, 2.1, 1.6, 3.0, 4.0 i això perquè no entro en les versions “menors”.

La millor aproximació és la d’Apple: la versió del sistema operatiu és el de menys. I amb un sol terminal -posa’n tres, parlem del mateix- al mercat, és fàcil actualitzar-lo, o deixar de donar-li suport. Però amb un sistema operatiu i milers de terminals diferents, com saber si es dóna un suport adequat a cadascun? Cal refiar-se dels fabricants?

Potser en tot això hi falta aquest pas, encara, el dels fabricants. Han de madurar la idea del sistema operatiu. HTC té el seu Sense que, vulguis que no, alguna cosa hi fa. Però les actualitzacions han de passar per Google, el fabricant taiwanès i l’operadora, Vodafone, en el cas del meu Desire HD. Evidentment, ja és prou lent tot el procés com perquè hagi de fer tants salts.

Al final, però, ni l’invent dels telèfons subvencionats sembla que hagi funcionat, ni Android té la quota de mercat que li pertocaria, en teoria, pel número de terminals dels que disposa. Ara bé, tampoc crec que el preu d’un iPhone hagi de ser el camí a seguir per un terminal mòbil. Però ja veurem com evoluciona…

Anuncis