Etiquetes

, ,

No, no és que amb els 30 anys m’hagi decidit a abandonar el bloc. Però un dels regals d’aniversari (moltes gràcies!) va ser un iPad. I, evidentment, de veure’l i provar-lo  a tenir-lo a casa hi ha força diferència.

Segurament encara és aviat per parlar-ne en propietat, així que intentaré ser breu amb les primeres impressions del “The New iPad”, o “iPad 3”, tot i que de nom comercial només tingui iPad. La veritat és que ja coneixia altres tablets i havia vist algun iPhone, però cal felicitar els desenvolupadors de les grans aplicacions per iPad: el disseny, el funcionament… si, és cert, són diferents de les d’Android, no ho podem pas negar.

De fet, després d’haver-lo provat un parell de dies, asseguraria que Android intenta anar més de “cara a barraca”: hi ha certes funcions que es poden fer amb un aparell, i ens ajuda a realitzar-les tal com es solen fer servir. Crear carpetes, gestionar les aplicacions obertes, la multitasca… Fins i tot a nivell visual, les aplicacions són menys cuidades, però a mi se’m fa més ràpid de trobar on hi ha cada cosa, potser perquè hi estic acostumat.

Malgrat tot, l’iPad ho soluciona ràpidament. Tornar enrere sol ser tant fàcil com moure el dit per la pantalla d’esquerra a dreta. O canviar d’aplicació, tant ens val amb dos clics al botó com desplaçant quatre dits per sobre la pantalla d’un costat a l’altre. I la creació de carpetes és molt simple, tot i que s’ha de fer un pas enrere per entendre-ho: no volem crear una carpeta, volem ajuntar dues aplicacions, per tant n’estirem una sobre l’altra i, com per art de màgia, ens demana el nom de la carpeta proposant-ne un (suposo que basat en la categorització de les aplicacions) que, en el meu cas, ha estat encertat sempre. Em va sorprendre.

Per tancar aplicacions, cal obrir la barra inferior amb dos clics al botó, i deixar-ne alguna d’apretada, fins que es posen a tremolar totes les icones i, de cop, apareix un símbol de prohibit sobre cada icona d’aplicació en execució per tancar-la.

Val a dir que cal deixar de banda alguns termes, que fan que tinguem la sensació, inicialment, que hi anirem més lents. Malgrat tot, un cop d’ull en general a la pantalla ens dóna en molts casos una idea ràpida de què volem fer.

Evidentment, hi trobaré a faltar una ROM de CyanogenMod; o hauré de buscar si es poden esborrar les aplicacions que vénen per defecte, o com “trampejar” el WhatsApp (que tampoc sé si es pot) en un aparell amb WiFi però sense 3G. I, aquí, si que hi vaig més “peix”: podria citar-vos moltes fonts per Android, Windows o Linux. Però per iOS, Mac o iPad encara les he de trobar. Així que si algú vol donar-me quatre consells, ja ho sabeu, seran benvinguts i us ho agrairé moltíssim 🙂

Anuncis