Etiquetes

Aquest article es va publicar el divendres 22 de juny a Opinió Nacional. Es tracta d’una crítica a les traduccions per una comunitat que té més pressa per acabar que ganes de fer-ho bé. I on hi ha equips: uns volen “tuit”, altres “piulada”, altres “colar frases en valencià”, i així fins a no acabar. El resultat és una traducció -provisional- que fa vergonya.

Avui us explicaré una cosa personal: quan llegeixo, solc tenir “tics” de corrector. Moltes vegades se’m fa difícil concentrar-me en una lectura si està plena de faltes d’ortografia, fins al punt que, en el paper de mestra de secundària empipada, agafa un bolígraf vermell i faig les correccions necessàries. De tant en tant, si hi ha confiança, pregunto el motiu de tants errors a qui m’ha remès el text. I sovint em plantegen l’excusa que podria ben ser oficial: “És que jo soc de ciències”. I què, però és que no t’han ensenyat a escriure, abans de triar ciències?

Algun error tipogràfic és normal, fins i tot ens humanitza, segur. Però quan l’objectiu és escriure, posem per cas, una frase de vuit paraules per una traducció a Twitter hauríem de tenir en compte, per un costat, que hem d’entendre l’anglès. Si no entenem la frase, ningú ens obliga a traduir-la. Per tant, el millor que podem fer és esperar que algú amb prou nivell d’anglès ho faci, per després votar-la. I si sabem què vol dir, i l’objectiu és escriure vuit paraules, en cas de dubte tenim centenars de recursos on trobar com s’escriu una paraula. Diccionaris, cerques a Google, recursos oficials… Un text correcte i una redacció correcta són igual de correctes, però amb terminacions diferents per l’adjectiu.

La nostra (que no nostre) llengua, el nostre idioma, sembla que ja tingui prou problemes per sobreviure ben escrita i ara, a més a més, estem format “grupets”. Els del “tuit” contra els de la “piulada”. En Quim Monzó preguntava perquè triar-ne un si podrien ser sinònims. Mentrestant, altres usuaris es congratulaven perquè eren de l’equip “tuit” i hi havia una altra traducció on no hi apareixia piulada, com si fos una petita conquesta mentre el regne dels “tuit” s’estén.

La traducció de Twitter no és una tasca d’alliberament nacional. No ens durà enlloc, més enllà del fet de poder utilitzar Twitter en català. Si la traducció acaba prou correcta, seré el primer en utilitzar-lo, com a tot arreu on puc escollir-lo. Però si, al contrari, la traducció el fa inusable –perquè és més fàcil entendre què volen dir les accions en anglès que desxifrar d’on deu venir la traducció catalana o ignorar una inoportuna lletra J on hi hauria d’haver una G- tornarem a l’anglès, o al castellà. No tenim cap pressa.

Ja que ho fem, fem-ho bé. Que jo també soc de ciències. I el corrector ortogràfic d’aquest paquet ofimàtic m’ajuda molt.

Anuncis