Etiquetes

Google ha presentat nova versió d’Android. N’he fet un resum al Canal Digital de Nació Digital. Ara, però vull fer una breu reflexió sobre l’eterna pregunta: “al meu terminal li arribarà l’actualització?”.

En primer lloc hem de tenir en compte que Google ofereix el seu sistema operatiu a diferents fabricants de telèfons mòbils (entre els més destacats, HTC o Samsung) i aquests, generalment, hi apliquen una interfície pròpia (HTC Sense, Touchwiz,…) que hi afegeix funcionalitats o canvia la forma de dur a terme diverses accions.

És per això que, en el referent a les actualitzacions, és cada fabricant qui decideix: no només es tracta d’actualitzar la versió d’Android, sinó també d’adaptar la interfície pròpia i provar-la en diversos dels seus terminals, tenint en compte que no en tots pot funcionar correctament. A més, l’actualització no suposa un benefici econòmic directe: els terminals ja es van vendre en el seu dia i actualitzar-los es fa gratuïtament, de manera que és una inversió sense retorn immediat.

Si tot això fos poc, a més, hi ha les operadores pel mig. Si heu provat un Android de Vodafone haureu comprovat que hi ha aplicacions que no es poden desinstal·lar, amb marca de la operadora (l’anomenat branding). Per tant, quan el fabricant ja ha enllestit l’actualització, l’ha de fer arribar a la operadora perquè aquesta adapti les seves aplicacions. Per tant, el procés es pot allargar encara més.

La situació actual és una bona fotografia. Un terminal d’encara no dos anys, l’HTC Desire HD (el meu) està esperant, per aquest juliol o agost, l’actualització a Android 4.0, que ara ja s’ha convertit en la “penúltima versió”, després que ahir es presentés la 4.1 (Jelly Bean). Així que és poc probable que hi veiem, un any més tard, més actualitzacions: a HTC segurament ja no li surt a compte.

Per tot això no hi ha solucions simples a curt termini. Es pot desbloquejar el bootloader, perdent la garantia, i instal·lar-hi les adaptacions que en fa la comunitat, però sense actualització oficial solen haver-hi problemes amb càmeres o wifi, per exemple, que poden fer-nos enrere.

I és que venim d’un costum dolent: les operadores “subvencionen” terminals que lliures valdrien de 500 a 700 euros i ens els deixen entre 0 i 100€. D’acord que paguem durant dos anys, religiosament, tarifes que no gastaríem mai, en molts casos, però la despesa sembla menor, i per tant, pot semblar acceptable que un terminal no tingui suport més enllà de l’any i mig o dos anys. Però si les subvencions s’acaben (i tot apunta a que, malgrat que les operadores ho allarguen una mica més, s’acabarà aviat), haurem de passar per caixa per tenir determinats models i no seran precisament barats. Així que, o bé els preus baixen, o segurament la caiguda es trobarà en les vendes de la gamma més alta, mentre molts usuaris trien gammes mitjanes o baixes que encara tindran un temps de vida més curt.

La gent pagarà per un terminal el què en demanen els fabricants? Més enllà dels iPhones, la gent es gastarà 600 euros en un HTC per canviar-lo d’aquí a dos anys? I si no es fa, els fabricants optaran per “cobrar” per actualitzar, o per algun tipus de contracte de manteniment? Ho haurem de veure. De moment estan còmodes amb la situació, perquè venen. Malgrat la crisi. Per saber-ho, com sempre, ens haurem d’esperar. Estem en un àmbit on falten precedents, i haurem de veure caure algú per no haver escollit l’estratègia correcta. Potser Apple és la que ho va veure més clar i abans: el preu és el que és, cal vendre la qualitat i l’experiència d’usuari. Les “sensacions”. Potser el sector tecnològic no està tant allunyat, per exemple, del mercat de les bicicletes, posem per cas. S’ha de vendre la qualitat per sobre de la facilitat d’aconseguir-lo més barat…

Advertisements