Etiquetes

, , , , ,

Us aviso: jo soc informàtic. Però m’interessen molts altres temes, de manera que el meu altre jo “pseudoperiodista” de tant en tant xafardeja una mica i intenta dir-hi la seva. I he seguit amb certa atenció l’anunci del CERN sobre el possible descobriment del “bosó de Higgs”.

Us podria intentar explicar què és això del bosó de Higgs, però en general trobareu molta informació útil a la xarxa, i més amb l’interès que ha despertat l’anunci del descobriment d’una partícula que, per ara, es podria correspondre amb aquest bosó. Podeu veure un vídeo o veure’n diverses explicacions. En general, però, és la partícula que podria explicar perquè les coses tenen massa.

El cert és que no s’ha oficialitzat que s’hagi “descobert” com a tal, sinó que s’ha comprovat l’existència d’una partícula que seria consistent amb la definició del bosó de Higgs. Però no hi ha una certesa absoluta que sigui la mateixa, es parla d’un 99,9999% (4,9 sigma) i, per tant, no es pot assegurar fins que no es demostri que en el 100% dels casos això és cert.

M’han vingut al cap dues coses al llegir-ne els resums. Per un costat, la presència de Peter Higgs, el físic teòric que va descriure un espai (anomenat Higgs) amb unes partícules (els bosons de Higgs) que serien els encarregats de determinar la massa de la resta de partícules, a partir de la interacció que aquestes tinguéssin amb l’espai Higgs. Com s’explica en el vídeo, cal entendre l’espai Higgs com l’aigua, que està formada de partícules d’H2O (en aquest cas, bosons de Higgs). Com més li costa a una cosa moure’s per l’aigua (interactuar amb l’espai Higgs), més “massa” hi tindria. De fet, amb 83 anys, ha explicat que no esperava viure per veure’n la comprovació empírica. I, la veritat, ha de ser una gesta molt important adonar-se que una teoria feta fa dècades, al final, es demostra com a certa.

Per altra banda, cal que ens adonem del poc que coneixem moltes de les bases del món on vivim. I que, per comprovar-ho, cal utilitzar invents que costen molts diners i que requereixen molt de temps. L’objectiu de trobar el bosó de Higgs és precisament el de l’LHC, el gran col·lisionador d’hadrons construït al CERN, a prop de Ginebra. En tot cas, això, potser a mitjà o llarg termini, podria acabar canviant com s’estudien certes matèries: física, en aquest cas. Com ja passa, per exemple, amb la geografia, en un món on encara veiem com hi ha fronteres que es modifiquen amb el temps, o unions d’estats que, estudiades fa 10 anys, com la UE, ara s’han ampliat força.

Com canviarà això les nostres vides? És molt probable que no ho faci. Demostrar l’existència d’una partícula és el principi d’un camí molt llarg. I si la demostració, encara pendent tot i que segurament molt més a prop si els estudis posteriors ho acaben confirmant, ha costat tant temps i diners, segurament els treballs següents no siguin ni ràpids ni senzills. Ara bé: saber què som i on som, en un àmbit molt més global que el del món, o el de l’Univers que creiem que coneixem, pot modificar, amb el temps, molts altres àmbits. Se m’ocorre, per exemple, la Religió (al bosó de Higgs també se n’ha anomenat “la partícula de Déu”, per algun extrany motiu), tot i que aquest, almenys per cada cop més gent, ja té un percentatge de demostració massa baix perquè es faci prevaldre la fe.

Cal agrair, també, que hi hagi webs on s’expliquin aquests temes amb claredat i per part de gent que, per interès, coneix una mica del què parla. Hi ha molts mitjans que s’han fet ressò de la notícia, però en general no es tracta d’avorrir el personal i per tant aprofundeixen relativament poc en els temes. En canvi, una lectura a Microsiervos o Amazings, tot i que més llarga, ens sol ajudar i donar-nos una millor idea de què està passant en aquests àmbits.

Advertisements