Etiquetes

, , ,

Ja vaig dir la meva en el cas d’Apple contra Samsung -on aquesta última hauria de pagar mil milions de dòlars als de Cupertino per infringir diverses patents.  Però durant la darrera setmana n’he pogut llegir de tots colors, i m’ha semblat que, en realitat, tothom pot tenir arguments a favor o en contra, independentment de amb quina part es posicioni.

Perquè el problema, en el fons, és aquest estrany sistema de patents que hi ha amagat al darrere de tots aquests casos i que no deixa de confondre’ns. Jo, deia, creia que hi havíem perdut sobretot els consumidors. I ho mantinc, encara. Però no pas perquè les empreses hagin de poder-se copiar descaradament, sinó perquè el sistema actual fa que en els casos d’innovació duta a terme per companyies més petites, la situació faci que sembli millor no fer res, i esperar-se. És per això que les startups innovadores que s’hi atreveixen tenen encara més mèrit. Perquè l’estrany entramat de patents creuades fa que sigui com posar-se enmig d’una batalla, en camp obert entre les trinxeres d’un i altre bàndol, amb bales xiulant i venint pels dos costats.

Per tant, és normal veure que hi ha qui defensa a Samsung -perquè, en el fons, volen acabar defensant Android. Però no té res a veure una cosa amb l’altra: la majoria de les patents infringides no tenien relació directa amb Android, sinó que eren per disseny de terminal,  o personalitzacions que Samsung havia aplicat als sistemes operatius dels seus terminals. I, en cas que hi hagi alguna patent que afecti a Android, benvinguda sigui: segurament això farà que es susbtitueixin i millorin funcionalitats. Ara bé, el problema arriba quan la sensació general és que Apple no vol que es millori el què ells han iniciat, sinó que posen xifres prohibitives per intentar fer fora del mercat allò que els molesta. Doncs bé, si ho feu, com a mínim, apliqueu millores similars, aprofitant el què heu retirat.

Però per altra banda, hi ha els favorables a Apple. I són els que tenen més arguments, en aquest cas concret, perquè el jurat va determinar que Samsung havia infringit algunes de les seves patents. I això vol dir que els va copiar, incloent algunes proves com ara correus electrònics on es discutia com fer un disseny semblant a l’iPhone però millorant-lo. I és evident que una empresa com Samsung té recursos més que suficients com per inventar. De fet, Apple va posar com a exemple de feina ben feta els terminals de Nokia amb Windows Phone, que busquen dissenys propis i originals, però també funcionals, amb un sistema operatiu que té poc a veure amb iOS.

I en les dues posicions més extremistes, hi ha punts positius. Els que defensen Apple diran que la decisió afavorirà que Google i Samsung millorin i innovin més. Els que defensen Samsung diran que molts televisors s’assemblen als de la companyia i això ha permès que es millorin. La decisió d'”atacar” o no fer-ho és de cada companyia i forma part d’estratègies comercials i de mercat que se m’escapen, sovint, perquè van més enllà del què em preocupa: que hi hagi varietat de productes, que ofereixin també formes diferents de funcionar i que la competència afavoreixi que els preus siguin competitius.

I ara mateix, de smartphones n’hi ha de lliures a partir de poc més de 100 euros -com els petits Samsung Galaxy Mini o Pocket- fins alguns que multipliquen per 10 aquest valor. N’hi ha amb millors càmeres, d’altres amb pantalles d’altíssima resolució, alguns que porten xips NFC, la majoria duen GPS… així que, per ara, hi ha opcions. Una altra cosa és que el preu en pugui determinar la qualitat, però això també passa en els cotxes o en les sabates. O en els supermercats. I no deixa de ser bo que es pugui triar un ventall que va de Dacia a Porsche, de Nike a Quechua o de Bon Preu a Mercadona.

Això si, però: cal tenir en compte que els smartphones lliures són un mercat encara poc explotat. Molts dels terminals que la gent utilitza han estat subvencionats per les operadores i, per tant, encara poca gent coneix bé els preus, o s’anima a pagar-ne menys. Segurament amb el pas del temps i si les operadores deixen de “regalar-los” (a canvi de tarifes inflades, però això són figues d’un altre paner), els fabricants també hauran d’anar reduint els preus i allargant la durada dels terminals. Potser això ho decidirà el mercat, o alguna companyia quan decideixi que no cal innovar més en aquest sentit, i les característiques dels terminals quedin més o menys fixades en termes relatius -com podria passar ara amb molts portàtils-.

Bonus track: Un article a iMàtica, també molt interessant, es pregunta si Samsung ja hi comptava, amb això. Perquè, en el fons, els mil milions de dòlars no són una multa tant gran per les xifres en què es mou la companyia coreana. Però a part dels diners, també cal tenir en compte que la imatge de Samsung es pot veure deteriorada després d’això; no sé fins a quin punt la companyia actuaria només pels diners, o si també havia calculat el possible impacte de degradació d’imatge en el mercat. En tot cas, vist des de Google, sempre és millor que qui rep els cops sigui una empresa forta i de la que pugui distancar-se prou, i no pas HTC o Motorola, la primera pel lligam que hi té en imatge -és on és gràcies a Android- i la segona perquè Google la va comprar…

Anuncis