Etiquetes

, ,

Recordo que, fa 10 anys, tothom tenia un familiar “informàtic” que en sabia un munt, d’ordinadors: llegia la PC Actual cada mes i no se’n perdia cap detall. Després, van venir els qui feien webs a canvi d’un dinar, “que el meu nebot en sap molt, d’això del Dreamweaver”. Ara, el cosí, nebot, fill de veí o amic “expert” ho és en xarxes socials. És clar, han creat una pàgina de Facebook i tenen 100 fans, 200 seguidors a Twitter i 90 a Instagram. I ho fan “gairebé gratis”.

Ara bé, com sempre, hi ha riscos quan el què es rep és una mena de favor d’algú que no és professional. Havia vist força plaques base sense estrenar on s’hi havien intentat connectar memòries incompatibles a la força, trencant la placa i la memòria. Cables creuats, connectors trencats o CPUs incompatibles perquè, per molt que es llegís la PC Actual, es necessitava una mica de formació prèvia i, a més, no estava malament també conèixer i comprendre les especificacions tècniques de les peces, més enllà de si tenien 3, 4 o 5 estrelles al review.

El mateix va passar, doncs, amb les pàgines web. Encara queden alguns desastres en Flash força vistosos. Però el temps ha fet que es vagi entenent la diferència entre un treball professional o el què ens pot fer algú “per anar tirant”. I, al final, els qui n’han sortit més perjudicats no han estat els professionals que “perdien clients” -perquè perdre un client així no és pas una pèrdua massa important, no hauria estat disposat a pagar el què val cap projecte- sinó els mateixos “afectats” per un web que no funcionava o que no servia per res. Com els qui van pagar a peces un ordinador per llençar-lo a la paperera el mateix dia.

I ara arriba això mateix però pels experts en xarxes socials. Els community managers que es pensen que aquest títol professional s’assoleix donant-se d’alta a Klout. Podeu creure’m: no suposen un problema real a mitjà ni llarg termini, perquè tots, un a un, aniran quedant apartats a no ser que es dediquin a aprendre. Hi ha moltes coses que cal saber per ser un bon Community Manager, o, simplement, per dur algun tipus d’estratègia en xarxes socials. Què faran quan hi hagi una crisi de reputació? Com solventaran problemes tècnics quan n’hi hagi? No només es tracta de publicar en tres xarxes socials i rebre uns quants “m’agrada”, és ampliar la imatge d’una marca arreu del món. I si algú té tanta poca estima a la seva marca com per deixar-la en mans d’aficionats, llavors el dia en què tingui problemes haurà de córrer. Però això ja ho han fet en el seu dia els que van comprar un ordinador per peces mal aconsellats o els qui es van fer un web ple de faltes d’ortografia i fotos que els van obligar a retirar perquè tenien drets d’autor. I han sobreviscut, però amb presses i més despeses.

Temps al temps. I què vindrà després?

Anuncis