Etiquetes

, , ,

Llegeixo sorprès els consells d’ús dels telèfons mòbils per la manifestació d’aquest 11 de Setembre. Sorprès perquè això de la saturació de les centrals és una història que ja cansa. I si treballem en les infraestructures quan toca, enlloc de demanar que ens inhibim de comunicar-nos?

Em justificareu, evidentment, que és un cas excepcional. Bé, si. I? Fixeu-vos en una cosa: la saturació de xarxes dels caps d’any, típica fa temps, es va superar no gràcies a les infraestructures ni a inversions ni a un mínim interès per part de les operadores: era un sol dia, “que se jodan”, que dirien al Congreso. Això ho va superar la tecnologia, per si mateixa: una aplicació com Whatsapp va substituir els SMS. I les operadores, amb les mans al cap. Haver-vos-ho treballat abans.

Ara, la situació és semblant. Una manifestació multitudinària pot ocupar ràpidament l’ample de banda disponible en aquella zona. Bé… doncs perquè, amb una mica de previsió, les operadores, l’Ajuntament o qui en sigui mínimament responsable no instal·la, per exemple, una xarxa sense fils oberta que tingui sortida a Internet, encara que sigui a una velocitat limitada per cada usuari? Això, fet amb algunes xarxes -que podrien sortir en ADSL d’equipaments públics, o de particulars mateix-, i degudament explicat -gairebé tothom sap com buscar una wifi oberta, a hores d’ara- alliberaria la xarxa mòbil de la zona i permetria, en cas de ser necessari, que es poguessin fer trucades al 112 si algú pren mal.

Però ja se sap, no es poden demanar inversions per fets puntuals. De fet, no es poden demanar infraestructures prou intel·ligents com per superar determinats límits. Potser és que, al cap i a la fi, ens han de demostrar quins són aquests límits. Com el César Millán amb els seus gossos. “Regles, límits i limitacions”. Som el ramat.

Anuncis