Etiquetes

, , , ,

Resulta curiós veure les diferents reaccions a un unfollow a Twitter. De fet, n’hi ha tantes com situacions possibles que podrien donar-se: l’usuari a qui es deixa de seguir pot tenir molts o pocs seguidors; i qui el deixa pot fer-ho per molts motius diferents. Però el fet és que, com que no hi ha un avís per part de Twitter, saber qui ens deixa de seguir no és habitual. O no tant com saber qui ens segueix.

Això si, hi ha molts serveis que ens avisaran quan algú ens deixin de seguir. I d’altres que haurem d’anar seguint nosaltres, per exemple. Jo, ara, estic en uns 730 seguidors. Demà seran 929 o 725 i dijous que ve potser arriben a 740 i tornen a baixar. És normal: bona part de la gent que em segueix són persones a qui segurament no conec massa. També hi ha empreses i robots. A les empreses no solc seguir-les quan es limiten a publicar tuits publicitaris programats: si no puc mantenir-hi una conversa no sé de què em serveix seguir-los. I els robots -de spam, generalment- em deixen de seguir al cap d’uns dies. Com les empreses que només fan publicitat. Potser són el mateix. Uns, els robots, perquè van al gra. Les altres, les empreses, perquè no han entès res.

Quan em deixa de seguir algú no solc adonar-me’n. Sé que el número de seguidors va canviant i de vegades miro, per exemple, a http://who.unfollowed.me, qui m’ha deixat de seguir en les darreres setmanes. Bàsicament, em serveix per “fer neteja”: jo segueixo a 612 persones i a algunes d’elles les tinc molt presents i a d’altres no tant. I no és fàcil seguir un timeline amb tanta gent, de manera que solc deixar de seguir aquells qui no em segueixen i, si m’interessen, posar-los en una llista. En això, si que he d’agraïr els consell d’en Francesc Grau. Si mai teniu ocasió, té un llibre molt interessant, Twitter en una semana.

Però… com s’ho pren la gent que el deixin de seguir? Hi ha de tot. De vegades,  reaccions passivo-agressives: “la desqualificació ara que ja no em llegeixen”. D’altres, una mica d’ironia -tot depèn de qui ens hagi deixat de seguir-. En general, les reaccions visibles -tot i que restin importància al fet- solen ser perquè dolen o perquè s’esperaven.

I… hem de dir alguna cosa a algú quan ens han deixat de seguir? Home… doncs si la meva parella em fa un unfollow potser si que li preguntaré com és. Però també és cert que hi ha gent a qui conec que no em segueix, però encara que ho fes, amb la quantitat d’usuaris als que ja segueixen, tampoc em llegirien massa sovint. I no els demanaré pas explicacions: tot depèn de l’ús de Twitter que es faci. Un unfollow no és l’equivalent a un “ja no som amics”. Ni molt menys, no cal extrapolar la situació de Facebook perquè la grandesa de Twitter en són les diferències. Puc deixar de seguir algú perquè ja no “piula” prou. Perquè els seus “tuits” no m’interessen. Perquè fa massa “retweets” i m’inunda la cronologia. O perquè he decidit deixar de seguir els usuaris que comencin per la lletra “Y” i els haurà tocat. Però això no vol dir que no puguin anar a parar a una llista o que no els pugui seguir visitant el perfil.

La resta, els que deixen de seguir tot cridant-ho als quatre vents, solen tenir una motivació principal: estar molt en desacord amb el què publiquem. No deixa de ser lícit que ens facin saber -en públic o en privat- que ja no ens llegiran més. Però tractant-se de Twitter, és informació de més. La gràcia és que sigui públic, i per a tots els públics, en la majoria de casos. Així que no depèn dels followers. Depèn de la participació, de l’interès que generin els missatges i de generar conversa o informació de valor.

Advertisements