Etiquetes

, , , , , ,

Potser diré una bajanada que no anirà més enllà d’aquest bloc, o potser aniré encertant a poc a poc. Aquesta és, precisament, la gràcia d’escriure aquí: que puc ser menys “conservador” a l’hora de dir-hi la meva perquè tampoc es pren amb la mateixa seriositat que si ho publiqués en algun altre lloc. En tot cas, ho explico breument, primer: quan Apple s’acosti a l’objectiu marcat a nivell estètic i d’experiència d’ús amb iOS, el què li faltarà seran bona part de les funcionalitat d’Android…

Però no ho deixaré aquí, deixeu-m’ho explicar millor. Perquè darrerament, com que ja he pogut provar l’iPad, ja puc parlar més o menys amb propietat sobre l’iOS, que abans també coneixia però amb el que no havia estat “convivint” durant prou temps. Amb Android, en canvi, si que porto temps barallant-m’hi i, malgrat tot, no em desagrada, ni molt menys. Així que no en tinc un de preferit: cadascun té les seves coses positives i negatives. I precisament per això faig l’afirmació del títol.

Anem a veure primer un dels principals punts positius d’iPhones i iPads: no em negareu que en l’àmbit estètic i de fluïdesa, el sistema operatiu iOS dóna unes sensacions molt diferents a les d’Android. És, per comparar-ho, com una bicicleta de muntanya cara i una altra d’un preu menys elevat. Tenen pedals, es mouen… però després d’uns quants quilòmetres en pujada ja no tenim la mateixa sensació amb l’una que amb l’altra.

De fet, aquest és el principal reclam dels dispositius d’Apple: responen. I responen bé. Tenen problemes -com qualsevol sistema informàtic-, es pengen i de tant en tant fan “el tonto”. El 100% d’efectivitat sembla que queda lluny en tots els casos. Però la velocitat amb la que s’obren les aplicacions, la resposta del teclat o la despesa de bateria, en termes generals, és raonablement millor en iOS que en Android. Parlo en termes generals perquè hi ha de tot, és cert, però en aquest aspecte la majoria de dispositius que he tingut oportunitat de provar m’han donat la raó.

Però Android també té els seus punts forts. El principal, per mi, és la personalització que ofereix. Tonteries com aconseguir que el teclat no faci soroll, o que no totes les notificacions sonin igual ni es comportin igual siguin de l’aplicació que siguin. De fet, fins fa ben poc, i jo sense saber-ho, l’alarma a iOS no podia tenir com a so un MP3 qualsevol. A Android, en canvi, sempre ha estat així, en molts detalls. Un dels que per mi són importants, per exemple, és el d’escollir les aplicacions predefinides que s’han d’obrir en cada acció. Soc usuari de Chrome, el navegador de Google. I l’iPad, tossut, no fa més que obrir-me un Safari que encara no em fa el pes sempre que segueixo un enllaç des de qualsevol altra aplicació.

Així que, a mitjà o llarg termini iOS, per mi, necessitaria adaptar-se una mica més a l’usuari, ara que molts usuaris han fet l’esforç d’adaptar-se a l’iOS. Però abans cal acabar de polir les “sensacions” durant el seu ús, millorar els mapes… així que això potser no arriba aviat. En tot cas, conec gent que ha fet jailbreak al seu dispositiu, per exemple, per canviar l’aparença del teclat. I n’hi ha que no fan servir Cydia perquè diuen que no són pirates. Entenc, llavors, que això hauria de servir com a missatge per Apple.

En definitiva, doncs, crec que, malgrat que Android no podrà adaptar-se com ho fa iOS als seus dispositius -bàsicament perquè Android està en molts dispositius diferents, amb diverses configuracions de maquinari i amb fabricants que hi apliquen personalitzacions de vegades excessives-, els possibles switchers acabaran trobant a faltar alguna de les seves funcionalitats quan provin l’iOS i, per tant, acabaran forçant -o empenyent- Apple a treballar més en la personalització de l’ús dels seus dispositius. O potser no, perquè sempre ha semblat que això fos un tema tabú, però al final, qui decideix, quan un producte ja s’ha establert, són els consumidors.

Advertisements