Etiquetes

, , , , , ,

Ahir Apple va fer la ronda de presentació de diverses noves versions dels seus productes (en vaig parlar extensament a Nació Digital). De fet, vam poder veure la majoria dels que se’ns ocorren al pensar en la companyia de la poma: Macbook, iMac, Mac mini, iPad i l’iPad mini. L’iPhone encara no té ni dos mesos. Però les reaccions no s’han fet esperar. I n’hi ha per tots els gustos. Com la meva.

Una de les novetats va ser el portàtil Macbook Pro de 13″ amb pantalla Retina. Era una de les renovacions més o menys esperades. S’acosta molt a l’estètica del Macbook Air (fins i tot al seu pes), amb preus força elevats. El mateix que passa amb els iMac: el nou disseny és sorprenent de veritat: vist en fotografia sorprèn que pugui cabre-hi tot, allà al darrere, però l’haurem de veure i tocar per acabar-ho d’afirmar. Evidentment, com em va dir ahir algú, “amb 1.700 dòlars també et pots fer un PC bo”. Però després d’haver provat productes d’Apple he arribat a una conclusió: si mai em gasto més de 1.000 euros en un sobretaula, no serà en un PC amb Windows, perquè preferiré anar sobre segur. Per altra banda, però, els meus PC em duren sempre més de 5 anys -en alguns casos, força més- i els darrers no han superat els 700 € (incloent pantalla i accessoris). Suposo que els programadors no necessitem tant equip, i més quan no faig servir l’ordinador per jugar.

En ambdós casos, evidentment, hem de tenir això en compte: al MediaMarkt hi ha portàtils per 499 euros, o PCs de sobretaula fins i tot més barats. És clar! Ara, si compareu un Acer que val la meitat que un Macbook Pro amb el portàtil d’Apple entendreu la diferència en el preu. I, vist com funcionen alguns portàtils només dos anys després de comprar-los, en cas que la despesa hagi de ser més gran, potser el més recomanable és un Macbook. Potser. Sempre hi pot haver sorpreses agradables.

La renovació de l’iPad també l’havia llegit abans. Arriba a la quarta generació posant alguns components al dia. Jo tinc un iPad dels que ara s’anomenen de tercera generació i, a diferència d’altra gent, no m’enfado amb ningú. El meu HTC Desire HD, un any després d’arribar a casa, ja no es podia ni actualitzar a la darrera versió d’Android. I no parlaré de l’HTC Dream perquè ni HTC, ni Google, ni Movistar, en aquell moment, sabien el què es feien, encara. Així que hi ha usuaris que hi estem acostumats: la televisió de casa no té TDT integrat ni és HD. Però serveix i funciona, de manera que per moltes novetats que hi hagi al mercat, no tinc perquè córrer a comprar-ne una de nova ni queixar-me perquè està descatalogada. O que el Ford Fiesta de 2010 que tinc al pàrquing, amb dos anys, ja no sigui el darrer model? Crec que és el més normal.

I l’iPad mini. Tothom el volia a 299 dòlars. Sortirà per 329 dòlars el més barat. Estem parlant de 30 dòlars de diferència. Qui estava disposat a tenir-ne un, no crec que deixi de fer-ho per això. Qui tingui tot “l’ecosistema” d’Apple i li serveixi, també s’ho pensarà. El problema és si el mini pot ser un punt d’accés de nous usuaris a Apple. El cert és que, sense Retina i semblant a l’iPad 2, té tots els números per ser una d’aquelles primeres versions d’aparells dels de Cupertino que sempre seran recordats pels “early-adopters” i pels compradors que, un any i mig després, veuen com surt una versió nova, corregint el què s’ha vist de la primera, amb Retina i altres millores. I pel mateix preu. Jo soc, ho admeto, dels que prefereixo esperar. Quan es tracta d’Apple confio més en les segones, terceres o cinquenes parts. I, a més, aquest dispositiu en concret no sabria on utilitzar-lo tenint un smartphone i un iPad.

En tot cas, no cal oblidar que és Apple. És molt “cool”, funciona tot molt bé -millor del què m’esperava inicialment, és cert-, però també té uns preus superiors a la “competència”, així que tot depèn del què es busqui. Si bé jo crec que puc seguir sobrevivint a base de mòbils amb Android (tot i que cada dia tinc més ganes de provar els Nokia amb Windows Phone) i de PCs amb Windows o Linux, cada cop ho recomano menys a qui m’ho pregunta, per un motiu que ara veig molt evident: amb un iPhone, un iPad o un Macbook, qui m’ho demana no em torna a necessitar.

Anuncis