Etiquetes

,

Ara, de cop i volta, s’ha posat de moda parlar de les condicions d’ús i de les polítiques de privadesa d’Instagram. Ara tothom critica uns termes que entraran en vigor el 16 de gener i que, el cert, és que són tant criticables com d’altres. Ara tots volen marxar d’Instagram… però molts m’apareixen a la publicitat personalitzada de Facebook. I la majoria d’ells ni tant sols s’han pres la molèstia de llegir les condicions d’Instagram, ni de cap altre servei dels que utilitzen…

El canvi, és cert, també em preocupava a mi. Tot i que Instagram ja ha respost assegurant que no tenien plans per fer el què la gent més temia -pors alimentades per mitjans a qui ja els interessa generar audiència així- i, per tant, sembla que modificarà els punts que creia més complicats: deixar més clar que no vendria les fotos -tot i que es devia a interpretacions molt limitades- i no fer servir les imatges penjades com a reclam publicitari per empreses -en aquest cas, com jo creia o esperava, afirmen que es faran servir les accions; de fet això ja passa a Facebook i encara no he vist més de 5 persones que s’hi donessin de baixa per no estar conformes amb aquest tracte.

De fet, tota aquesta sèrie de canvis eren d’esperar des de l’adquisició d’Instagram per part de Facebook: ja es veia que el servei s’hauria de rendibilitzar en algun moment, i ara s’obre la porta a fer-ho. Com? d’entrada, reservant-se més drets dels que faran servir perquè, normalment, ningú es llegia les condicions. De la mateixa manera que Eyeem, l’alternativa que he vist que alguns proven, dóna per fet que volem compartir-ho tot a Facebook per defecte, sense preguntar-m’ho individualment; i té uns resums molt vistosos que són “for non-lawyers” i que, curiosament, no resumeixen punts com el fet que es reservin el dret a esborrar un compte per publicar material promocional -això ho haurien de saber les empreses que pensin en passar-s’hi- o els drets que es reserven a espiar-nos per oferir-nos una millor “experiència d’usuari” i, òbviament, “publicitat personalitzada”.

No oblidem, però, que Instagram és negoci basat en un model gratuït i haurà de buscar formes de finançar-se, ja ho expliquen ells mateixos. I que tampoc volen apostar per la publicitat tradicional.

No ens enganyem: de ben segur que no us heu la majoria de condicions dels serveis que utilitzeu més sovint. I, la veritat, moltes vegades potser és millor no fer-ho si no voleu acabar desitjant viure en una illa deserta, sense 3G, ni wifi ni aparells electrònics. Però malgrat això, fins ara, només hem vist la paranoia. Encara els haurem de donar les gràcies per no fer tot el què signem que els deixem fer.

Advertisements