A poc a poc, sembla que el sector dels llibres avança inexorablement cap a la mateixa crisi de valors -o de lamentacions- que vam veure a l’SGAE. No es tracta només de queixar-se, sinó d’analitzar què passa arreu i actuar en conseqüència…

Potser estem en un estat on els canvis són lents i tardans. I, per això, mentre la massa d’usuaris s’hi acostuma, passa més temps que en altres llocs del món, on les transformacions dels models de consum són -o, des d’aquí, semblen- més ràpides.

Però també podria ser que el problema no fos del consumidor, sinó del comerciant: precisament pel fet d’anar tard, hi ha molts llocs on emmirallar-se i intentar trobar propostes o formes d’avançar. O, com a mínim, de veure el què ens espera. Però podem veure el futur aplicat a altres zones del món i, en canvi, ens trobem amb el mateix problema, i ens agafa per sorpresa.

La primera vegada que vaig escoltar una cançó de Ramoncín pensant “a veure com sona…” va ser precisament després de veure’l dient-ne alguna de les seves a l’SGAE. El model de consum musical és ara molt diferent del que era fa uns anys, quan María Jiménez es passejava per sobre una muntanya de CDs requisats de venedors del carrer -el top manta– sense parar-se a preguntar ni un moment quin era el motiu que n’hi hagués tants. Algunes botigues de música, amb el temps, han tancat. D’altres, es mantenen. I jo, que quan no hi havia alternativa al caset mai n’havia trepitjat una perquè al cap i a la fi, deixar-se cintes entre amics era tant normal com escoltar la ràdio, he estat en alguna per trobar alguns productes molt concrets, que jo sol no sabia trobar.

Ara amb els llibres sembla que comença a passar el mateix: veus que des del sector s’alcen contra l’intrusisme, i que apunten a l’autoedició i a l’aparició de productes més barats que no requereixen d’un local per ser venudes. Són uns arguments que em sonen.

Per tant, vist el què ja ha anat passant, ara tenen dues opcions: o buscar-se un Ramoncín que faci més visibles les seves queixes, o intentar posar-se al dia, buscar solucions imaginatives o, com ja han fet molts en aquest sector, trobar alternatives: l’e-book no mossega i sembla -per ara- que és l’opció de futur. I, mentrestant, encara hi ha molta gent que em diu que no sabria llegir en una tablet, així que llavors potser és que o bé cada cop hi ha menys gent que vulgui llegir -i una caiguda de demanda així tampoc és analitzable- o bé a les llibreries no hi troben res que els interessi. Que vista la quantitat de llibres diferents que hi ha, em sorprendria.

Anuncis