Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Aquesta setmana Barcelona ha acollit el Mobile World Congress i hi he estat fent la cobertura informativa per Nació Digital. Podeu veure el què he explicat al recull de notícies sobre el tema que hem publicat al Canal Digital. Però també m’han quedat algunes sensacions molt més personals, que volia compartir però creia que aquí era el millor lloc.

En primer lloc, ahir vaig pensar, de cop, que havia tornat del futur. Potser d’un futur que no viurem, perquè el que hi havia allà eren les propostes dels fabricants, que encara no han passat pel “filtre” del mercat més ampli d’usuaris. Però entrar al recinte acostant el mòbil a un aparell, per després veure la teva cara en una pantalla abans de poder passar, o estar en una taula tàctil com les que surten a CSI Miami, recordava en certs moments algunes escenes molt cinematogràfiques.

Tot i això, la tecnologia NFC (la utilitzada per accedir al recinte) és la gran aposta dels “grans” del congrés: operadores i fabricants. En canvi, pels que érem allà visitant-lo, l’ús que en vaig veure va semblar-ne molt reduït. Precisament, la majoria de casos era per l’accés al recinte (en el meu cas, no l’he fet servir per res més, gairebé), ja que estalviava les cues de l’entrada “normal”, on calia ensenyar el DNI i l’acreditació d’accés. Potser és perquè al “món real” encara no hi estem acostumats, o perquè fabricants i operadores, també, intenten pressionar el mercat perquè utilitzi aquestes tecnologies, però el mateix mercat no en fa cas.

Seguint amb NFC, i combinant-ho amb altres terminologies, com els codis QR (encara molt presents), he vist també la lluita entre professionals i grans empreses per la nomenclatura. Perquè la majoria de vosaltres podríeu conèixer abans el codi QR pel seu nom “comercial”, codis BiDi, quan aquest darrer no s’ha escoltat pràcticament gens a l’MWC. En l’NFC, també és més popular el terme “contactless”, perquè deu vendre més.

També he constatat dos gran guanyadors en el què es refereix a telèfons mòbils. Més enllà que s’hagi triat el Galaxy SIII com a “millor mòbil” durant els premis que es lliuren al congrés, la majoria d’assistents que vaig veure amb el telèfon a la mà -i eren molts- o bé duien un Sony Xperia T (l’organització en va repartir més de 3.000, així que era lògic veure’ls per allà), o, en encara més casos, un Samsung Galaxy Note (en les seves dues versions). En l’entorn més professional, doncs, sembla que aquest darrer terminal és el que ha tingut més èxit.

Les targetes de visita en paper són l’altra constant. Tothom amb mòbils, tablets, portàtils… però al final, tota aquesta gent intercanviava targetes en paper per després apuntar-se les dades a l’ordinador o al mòbil. Jo mateix, que no en duia -perquè soc un innocent i creia que els contactes els podríem passar directament amb l’NFC, per exemple, tant que en parlaven tots-, vaig tornar a casa amb un gruix considerable de més de 50 persones amb qui he de contactar.

Tot això són algunes de les coses que m’han sobtat. Per sort, però, n’hi ha moltíssimes més que faran que, per poc que em sigui possible, l’any que ve repeteixi l’experiència. Perquè també n’he après moltíssim, d’aquests quatre dies. I segurament, en necessitaré quatre o més per pair-ho tot!

Advertisements