Sovint jugo a somniar despert. Són breus espais de temps en què imagino una escena del què podria ser el futur, més o menys llunyà, i després, si me’n recordo, intento pensar si seria possible viure en un món així. I ara, en fred i veient com depenem d’empreses com Google, veig que s’allunya una opció que abans veia més viable: un món -tecnològicament parlant- més obert.

Imagineu-vos que un bon dia Google no veu rendible GMail i el tanca. Què passaria amb tots els nostres correus electrònics? Podríem endur-nos-els, però llavors, on aníriem? Quin servei escolliríem?

Potser, en un món del proper segle, podríem imaginar-nos uns dispositius molt petits, potser ja ni tant sols visibles. A cada casa n’hi podria haver, fins i tot incorporats en un cable. Com que l’espai d’emmagatzematge ja s’hauria reduït molt, podríem desar tot el què volguéssim “a casa”, sense haver de dependre de Dropbox, Google Drive, o d’altres. On tenir-hi un servidor de correu electrònic que ens permetés, de forma fàcil, gestionar la missatgeria. Amb una connexió com cal a les llars de tothom -fins i tot en masies aïllades-.

Però això dependria, sobretot, d’un element important, els protocols oberts, els estàndards. I això perilla cada cop més, al meu entendre: malgrat que encara tenen prou bona salut en molts casos, en d’altres veiem com les empreses més grans i que tenen més productes al mercat, com Google o Apple, els ignoren tant com poden, intentant endur-se l’usuari cap al seu camp, per lligar-lo una mica més. Això, que les companyies justificaran dient que és per oferir serveis més complets als usuaris, i per obtenir millors resultats econòmics als accionistes, no fa més que crear divisions basades en aparells, que fan que potser, d’aquí a un temps, el trasllat entre plataformes sigui encara més difícil, tot i que no sembla que hagi de convertir-se en impossible.

Quants cops, al canviar de mòbil, hem perdut els SMS que hi teníem? Imagineu-vos si això li passa a una empresa al canviar un aparell que li gestionés el correu electrònic, no seria viable. Però si que ho seria si, en cas d’existir un moment així en la història, els estàndards encara fossin estàndards, i l’ús fos molt ampli.

Potser avui peco de pessimista, i demà ho veig amb uns altres ulls. Però la presència de grans monopolis tant del programari com del maquinari, i les estratègies amb les que intenten lluitar entre ells, em fan pensar que una visió així, més “oberta”, podria convertir-se en una utopia.

I vosaltres, com us imagineu el futur?

Anuncis