Si. A mi i a tots. No tant pel més evident, sinó també per tot allò que comporta. La nova proposta de reforma de la llei de propietat intel·lectual (l’avantprojecte de la qual ja està aprovat) és un exemple del què hem de vigilar: que els drets es retallin per la porta del darrere i en veu baixa.

Resumint, la proposta de reforma del PP sumaria a la ja polèmica llei Sinde alguns elements si més no curiosos. Més poder a la comissió per espantar als webs d’enllaços perquè tanquin, sancions econòmiques que potser s’haurien d’aplicar també en molts casos de corrupció, enlloc dels de propietat intel·lectual, i canvis en el concepte de la còpia privada que han fet sorgir les crítiques fins i tot de la SGAE. Entre d’altres.

I en canvi he vist poc debat sobre tot això. Així que el què més em preocupa, a hores d’ara, ja no només és la llei Lassalle, sinó els efectes que podria tenir si realment aconsegueix passar de puntetes, en tot tipus de modificacions de la legislació actual en general. Si enlloc de grans reformes que fan que la gent surti al carrer es treballen propostes críptiques i concises, pot semblar que serà més fàcil “colar” tot allò que els governs de torn vulguin incorporar. I no ha de ser així.

Ja ho sé: hi ha hagut reaccions a la xarxa, per la llei Lassalle. Però no són res, per ara, comparades amb les vistes durant la tramitació de la proposta de Sinde. Potser hem abaixat la guàrdia. O potser jo em faig gran i em torno pessimista…

Anuncis