Probablement, mentre llegiu això, jo estaré veient llums de colors. Hi ha qui diu “et canviarà la vida”, però em conformo si suposa un canvi d’hàbits, encara que molt més concrets: no dependre d’unes ulleres canvia molts petits gestos. Molts.

La veritat és que, mentre escric això, encara no les tinc totes. Confio plenament en la ciència i en la tècnica darrere de les operacions mitjançant LASIK. He llegit molt -massa- i fins i tot he vist algun vídeo -que no hauria d’haver vist, ho admeto. Però saber què és el què em fan en cada moment, més enllà de fer cosa, també contribueix a veure que tot va bé. La veritat és que fins i tot al dentista ho passo malament si no sé què remena…

En tot cas, ara estaré desconnectat durant uns quants dies. Potser fins dilluns és una bona baixa per tornar recuperat. Els primers dies no són còmodes -cal posar-se gotes als ulls cada pocs minuts, i el fet que els hagin tallat i cremat -que malament sona dit així- tampoc crec que contribueixi al benestar.

Ara bé, poder veure-s’hi a la dutxa s’ho val. No haver d’eixugar-se les ulleres quan plou també. Sortir a passejar els gossos al matí, ben fred, i que no s’entelin les ulleres tampoc és un mal pla. I podria continuar. Sé que, amb el temps, acabaré necessitant com a mínim ulleres per llegir de nou. Però treure’s de sobre un bon grapat de diòptries s’ho val.

Creuem els dits. A veure si quan llegiu això, jo ja començo a notar la diferència!

Advertisements