Etiquetes

, , , , , , ,

Que les enquestes que podem trobar en un web són “relatives” ja és sabut per tots. De fet, mentre programava l’enquesta de Nació Digital sobre la consulta per la independència, vaig haver de tornar-hi a pensar. Perquè fer que la votació sigui ràpida i senzilla no sempre és compatible amb obtenir dades 100% vàlides…

De fet, però, això ja ho sabíem. Per tant, cal tenir en compte diversos factors:

– Usuaris registrats: si tenim registre d’usuaris sempre tenim una “barrera” per permetre més o menys vots. Ara bé: el procés s’allarga, i si volem que sigui fiable de veritat hem de fer verificació per correu electrònic (que inclou ja un pas fora de la web), però tenint en compte que es podrien fer servir comptes d’un domini propi (creant-ne tants com volguéssim) o de serveis com tempinbox.com, que ofereix adreces provisionals per rebre un correu i prou.

– Validar la votació per correu electrònic, sense registre, té el mateix problema que l’anterior. Dóna més feina, ho fa més complicat, però continua tenint esquerdes…

– Controlar la sessió de navegador i incloure cookies és una solució simple, però que simplifica el fet de saltar-se les restriccions, ja que la forma de poder votar de manera fraudulenta és una mica més fàcil. De totes maneres, no permet fer-ho només a base de clics ràpids, així que pot ser una opció tant vàlida com les anteriors, i que a més, no implica cap pas més per l’usuari que la mateixa votació.

– Per adreces IP. De totes maneres, en una configuració normal d’una casa qualsevol que tingui un router amb un ordinador i un smartphone connectat ja implicaria que un dels dispositius no podrà votar, encara que sigui d’una altra persona. I si parlem d’escoles, empreses o institucions, el vot d’un sol usuari impossibilitaria que la resta també poguéssin votar.

Normalment, doncs, la solució és combinar la gestió de cookies i sessions amb un límit de vots per adreça IP, controlant manualment quines adreces voten “més del compte” per validar que no corresponguin a vots fraudulents. Si, a més, necessitem tenir més informació de qui vota, podem optar pel registre d’usuaris, però per experiència, en segons quins temes, cap protecció serà prou eficient si hi ha gent amb coneixements i prou temps lliure. Per tant, el control “humà” de les votacions és necessari, així com limitar el temps entre un vot i un altre d’una mateixa adreça IP.

De fet, com ja he expressat en alguna altra ocasió, la manera més ràpida de validar que un vot equival a una persona seria mitjançant algun tipus de connexió amb els DNI electrònics o certificats digitals (idCat, per exemple) que no impliqués accedir a la informació de la persona, sinó només verificar si ja ha votat abans. Però per això, el DNI electrònic o els certificats digitals haurien d’estar instal·lats en tots els dispositius de cada usuari. I, ara mateix, això encara sembla una utopia…

Anuncis