Si una cosa n’he après d’aquest 2013 és que l’espai d’emmagatzematge digital és important. I ho és perquè en aquest format hi guardo bona part de les meves pertinences, i les d’aquells projectes en què treballo. I la dificultat de fer mudances deixa clar que no sempre és tant fàcil com tenir un USB per anar traslladant informació.

Els meus arxius

No us hauria de sorprendre: ara mateix, el meu ordinador té un disc dur SSD de 120Gb pel sistema operatiu. És ràpid, però el preu d’aquest tipus de disc tant ràpid converteix en prohibitius els que tinguin gaire més de 250Gb. I el cert és que això és, per mi, molt poc espai.

En paral·lel, a dins del meu PC hi tinc 2 discos durs més (HDD), més lents però d’1Tb (1000Gb) cadascun. Un d’ells ja està ple, i l’altre va pel camí. Per evitar el “col·lapse”, però, hi ha dos discos més, d’1 i 2Tb (1000 i 2000Gb) on hi ha encara més informació.

Evidentment, en paral·lel a tot això, els arxius més importants estan en còpies de seguretat (DVD, altres discos, llapis USB o serveis al núvol com Google Drive, Box o Dropbox). El cert és que tanta informació és difícil d’organitzar, però com a mínim sé que, quan ho necessiti, encara que em costi buscar-ho, ho trobaré…

Els arxius a la feina

Projectes com el Grup Nació Digital, amb dades des de 1996, són gegants. Una ampliació de 50Gb de disc dur pot tenir una vigència de mig any, comptant que, al tractar-se d’elements web, tenen mides més petites -imatges reduïdes, etc…-, de manera que l’espai que ocupen és considerablement inferior que si fossin arxius personals.

Ara bé, gestionar pràcticament 1Tb de dades que estan guardades en un ordinador remot, al qual s’hi pot accedir mitjançant clients de FTP, no és tant fàcil. Per sort, les connexions també milloren, tot i que força a poc a poc.

La fibra òptica

No és propaganda: és un consell. Si, com jo, treballeu molt en remot i heu d’enviar i descarregar una gran quantitat de dades molt sovint, o si jugueu a jocs en línia, la fibra òptica és un salt qualitatiu molt important, si la cobertura és correcta i ens preocupem de fer que a casa o a l’oficina, la xarxa sense fils tingui la velocitat adequada, que no sempre és fàcil -tot i que la solució ràpida és connectar-se per cable al router.

100Mbps és una velocitat important: podria ser més gran, sempre pot ser-ho. Però comparat amb una ADSL que sincronitza entre 5 i 10Mbps, i amb nivells de soroll alts -i, per tant, una pèrdua important de velocitat- acompanyats d’una forta latència -temps que es perd consultant si un servidor al que volem connectar respon o no-, la fibra òptica és una gran solució. I a mi, aquest 2013, m’han arribat els 100Mbps a casa. No podria estar més content.

Conclusió

Els Mb o Gb d’emmagatzematge intern d’un dispositiu, així com l’espai que tenim, per exemple, al Dropbox o a Google Drive, poden fer-nos pensar inicialment que disposem “d’espai de sobres”. Però no sempre és així. Guardeu les fotos del mòbil quan us el canvieu? Utilitzeu programes d’FTP per publicar en servidors o fer còpies de seguretat? Porteu música al cotxe en un llapis USB? Heu vist quan ocupa una pel·lícula en alta definició en un disc dur USB?

Mentre ens despistem, jo el primer, assegurant que ara mateix el què més limita la tecnologia “de cada dia” són les bateries -i, de fet, per mi l’afirmació segueix sent certa- i el consum energètic, l’emmagatzematge i les targetes SD m’aniran quedant curts. Amb sort, el preu dels discos durs USB anirà baixant i, fixeu-vos-hi bé, canviaré la col·lecció de DVD de 4Gb amb còpies de seguretat que tinc des de fa anys per una col·lecció de discos durs USB degudament etiquetats de 1.000 o 2.000 Gb cadascun, omplint-los en qüestió de mesos.

I tot això comptant que, sempre que puc, faig neteja, per evitar el què, ja l’any 2009, n’hi deien Diògenes digital. I amb tants arxius no sempre és fàcil separar el gra de la palla….

Anuncis