Etiquetes

, ,

Quan em pregunten de què treballo, sovint tinc dubtes: programador, periodista, professor. Opto generalment per la primera, ja que la programació és del primer que vaig aprendre a fer amb un ordinador, i una de les meves “passions”: no només pel fet de programar, sinó per un concepte que entenc que hauria de ser patrimoni de tots, veient el futur que ens espera. Perquè sabent com es programa, podem comprendre i utilitzar millor els serveis dels que disposem.

La tecnologia ens ha portat moltes novetats. I, en general, totes tenen un punt en comú: són elements que requereixen que algú els hagi programat i es comporten com a tal. Per tant, entendre, encara que sigui en part, com s’han programat i què permet que reaccionin tal com ho fan ens pot ajudar a millorar l’ús que en fem i a comprendre’ls, més enllà del fet que estiguin més o menys ben dissenyats.

Perquè si el disseny té molt de creativitat i d’usabilitat, la programació en general s’entén com a l’escriptura d’un codi font per assolir solucions a determinades necessitats. I si és cert que també requereix de creativitat, el cert és que té tant d’art com d’ofici i pot ser molt repetitiva, però permet que les coses funcionin. I funcionen gràcies a seqüències de comandes escrites amb un teclat, que poden donar ordres directes, condicionals o repetitives. I comprendre això ens pot ajudar tant a entendre el funcionament de determinats aparells com a ser conscients de les seves limitacions.

I mentre els polítics es barallen per saber si els nens han d’estudiar ètica o religió o assignatures sobre “ciutadania” i civisme, ningú sembla tenir en compte que, malgrat que siguin completament capaços d’utilitzar elements tecnològics, és molt important que en un futur la programació sigui, com a mínim, un element del que tanta gent com sigui possible en conegui com a mínim els fonaments. Perquè disposar d’aquesta habilitat permet construir-se un món a mida, un fet que es veurà més present a mesura que passi el temps.

Per això m’agraden iniciatives com “Hour of code“, que als Estats Units compta amb un ampli suport, i que té l’objectiu d’ensenyar les bases de la programació de forma amena en poc temps, perquè els alumnes puguin entendre la lògica de la programació i aplicar-la i, si els agrada, convertir-se en programadors més especialitzats.

I si aquests coneixements són lliures i oberts, millor: podem aprendre amb tutorials en vídeo i pràctiques amb els Angry Birds a saber com donar ordres a una màquina. I, llavors, aquest codi que escric i que molta gent es mira sorpresa preguntant-me si és necessari escriure tant per realitzar certes aplicacions, comença a tenir més sentit per tothom i, fins i tot, hi ha qui pot ajudar-me si en algun moment em falla l’ofici o la creativitat.

Potser cadascú creu que el seu ofici és important. I segurament, els anys que porto programant facin que entengui la programació com a quelcom molt important, mentre alguns de vosaltres no creieu necessitar-ho mai. Però penseu en com ha canviat el món en els darrers 50 anys i en com pot canviar: potser el fet de comprendre com donar ordres a robots ens fa perdre una mica la por a aparells pensats per obeir-nos si sabem com demanar-los el què necessitem.

Anuncis