Etiquetes

, , ,

M’he trobat, darrerament, força titulars de mitjans i blogs americans on ja parlen de la mort de la neutralitat a la xarxa. I això què és? I perquè, ara, de cop, ens preocupem per això?

La neutralitat de la xarxa és un dels principis fonamentals d’internet. Per resumir-ho molt, en una xarxa neutral totes les dades són iguals i no es poden discriminar, de manera que el seu contingut, orígen o destí no n’ha de condicionar mai el recorregut.

Així, per exemple, Movistar no pot prioritzar la velocitat de la seva web limitant la velocitat de descàrrega a YouTube per part dels seus clients. Sovint es diu que això passa, però pot ser degut a motius tècnics d’interconnexió de xarxes, més que a una limitació expressa, que no s’hauria de produir. O potser succeeix, i simplement estem davant del futur… abans d’hora.

Això que semblaria normal, als Estats Units no va arribar-hi fins el 2010: els proveïdors d’Internet tenien llibertat, però com que havien crescut molt i al govern els feia por que es tinguessin massa poder podent limitar a què i com hi accedeix la gent, els van prohibir limitar l’accés a determinats webs als seus clients, havent de tractar cada “bit” com si fos igual que un altre.

Però l’operadora Verizon no hi estava d’acord, i després de portar la nova normativa a judici, li han donat la raó. Tot i que la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) pot recórrer aquesta decisió, alguns usuaris s’han espantat pel què això pot suposar. Però… quin interès tenen les operadores? Econòmic o polític?

Podem pensar en algunes de les actuacions que podrien dur a terme ara:

– Oferir plans gratuïts d’accés a Internet, a canvi de limitar l’accés a una sèrie de recursos concrets. Qui pagaria, en aquest cas, serien els webs o mitjans que vulguin ser visitables. Evidentment, però, la situació econòmica de mitjans i molts dels webs no els permetria lluitar massa: el seu negoci també és fer diners, i pagar l’accés a Internet dels clients de forma indirecta i gairebé invisible no entraria dins els plans de cap empresa. I tots els continguts personals de la xarxa -obra de bloguers i altres usuaris- podrien quedar oblidats. No semblaria tenir massa sentit aquesta limitació, doncs, tot i que podríem pensar que en realitat el què es faria seria prioritzar continguts: que determinats webs es veiessin més ràpidament, i d’altres a velocitats inferiors.

– Prioritzar només l’accés als webs d’empreses “amigues”, o fer que funcionessin més lents alguns serveis que requereixen de molt ample de banda (com YouTube, NetFlix o l’intercanvi P2P).

Tot i això, el cert és que, digui el què digui la sentència actual, com a empreses, aquestes operadores hauran de tenir limitacions sobre què poden fer o oferir. I probablement, el model més adequat sigui el de continuar permetent un accés de pagament a Internet -augmentant el preu actual o mantenint-lo- sense prioritzar trànsit, i afegir plans gratuïts o més barats amb limitacions. Probablement un producte així seria útil a alguns usuaris, o fins i tot per dispositius mòbils secundaris, que podrien passar a utilitzar xarxes sense fils per veure altres continguts.

Queda per veure quina serà la decisió final i com quedarà. De totes maneres, si que és cert que, en darrera instància, si aquesta llibertat per les operadores s’amplia, serà necessari poder disposar d’infraestructures d’accés públiques, disponibles per a xarxes com guifi.net, obertes i neutrals, per garantir que tothom pot accedir a Internet amb total llibertat respecte a les limitacions: si vol que el limitin, que contracti algun nou pla d’accés amb aquestes característiques. Però si no vol limitacions imposades per una empresa privada , i existeix tecnologia capaç de fer-ho, ha d’existir algun punt d’accés al que es pugui connectar -potser pagant drets d’accés o material i conservació-. Perquè al final, no podem deixar-ho tot en mans d’empreses privades. I Internet, ara per ara, no és un producte que es pugui tancar i modificar tant fàcilment.

Com comentava, hi ha molts articles de mitjans americans que en parlen. Aquí en teniu un recull, en anglès:

Com pot afectar aquest canvi a les startups?
Neutralitat: Verizon vs Netflix
Neutralitat, entesa al revés: la FCC sembla que es veu a ella mateixa com una empresa que no pot decidir
Neutralitat a la xarxa per dummies
Too bad you used the wrong fucking words. No necessita gaire descripció.

Anuncis