Etiquetes

, , ,

No he estudiat periodisme. Però malgrat tot, col·laboro amb Nació Digital per escriure notícies sobre temes relacionats amb l’àmbit tecnològic. Vaig començar a fer-ho el 2005, aviat farà una dècada. I jo, mentrestant, he anat aprenent de periodistes -sí, dels de veritat. I el cert és que el poc que puc fer bé en aquest àmbit li dec a en Miquel Macià. En tot cas, però, volia fer una petita crítica sobre el pes que tenen, actualment, els rumors en l’àmbit tecnològic.

Admeto que jo els segueixo. Busco informacions, les comparo, i trobo prou divertits alguns titulars en blogs especialitzats -que no són mitjans de comunicació ni hi ha periodistes treballant-hi. De fet, per això tinc un blog, jo: per poder-hi dir la meva sense limitacions d’estil ni criteris ètics predefinits més enllà dels que el meu sentit comú em pugui marcar.

També admeto que és una bona forma d'”omplir contingut” en moments d’espera. Per exemple, ara: s’acosta el Mobile World Congress, i això provoca que no hi hagi massa novetats. Alguns fabricants esperen a presentar productes a la fira, i d’altres ho faran dies abans o després, de manera que l’actualitat sembla que s’aturi una mica. I això, de retruc, fa que no hi hagi, segurament, prous temes dels que parlar.

De fet, crec que és bo analitzar els rumors: de vegades ho faig a Nació Digital per veure què demanen els usuaris o quines tendències s’esperen, però no comparteixo l’opció d’escriure un article periodístic basat en un tuit d’una persona que un dia va encertar en una previsió que encara no era oficial sense fer cap altre tipus d’investigació. Això potser és vàlid en un blog personal o col·lectiu, però un mitjà de comunicació no s’hauria de limitar a repetir la previsió d’una persona. D’acord: si es confirma, és un punt a favor. Però se’n confirmen tant pocs que al final ja cansa.

Potser el problema és que la diferència entre un blog i un mitjà de comunicació es van diluint. Però és que als mitjans tradicionals, al periodisme, no li queda res si no manté els criteris que el fan fiable de veritat. Un bloguer pot no tenir temps per fer una investigació sobre algun tema, però per un periodista això hauria de ser la seva feina. No només obrir blogs i copiar corregint faltes d’ortografia, sinó també confirmar o desmentir; i si no hem trobat una resposta i tot el què tenim és un tuit o una previsió d’un analista que no posa el seu nom sinó el de la seva assessoria, l’únic que ens queda és analitzar-ne els arguments i fer-ne un article d’opinió per veure què en pensem nosaltres.

Però m’agradaria, pel meu futur i el dels qui vindran, pensar que els podem deixar, a més de la informació que circula per la xarxa per si sola, uns mitjans de comunicació dels que es puguin refiar. I ja tindran la llibertat de llegir blogs, i els blogs es podran professionalitzar i tornar-se mitjans. Però no m’agradaria que els mitjans acabin convertits en blogs amateurs.

Tot i que això és un criteri personal. Jo seguiré separant els RSS que segueixo entre blogs i mitjans. I esperaré que mentre uns em dónen pistes a base de rumors, els altres es dediquin a les filtracions reals. Són més emocionants…

Com a bonus, un parell d’enllaços:

El rumor como fuente de información periodística, un treball sobre rumors i periodisme
– Microsiervos: El texto justificado no está justificado en la web, una anotació de 2004 (!!) i encara hi ha qui no en fa cas [off-topic, però hi vaig arribar de rebot i em va fer gràcia]

Anuncis