Etiquetes

,

Hem entrat ja a la segona part de la tercera edició del Curs d’especialització en blogs, xarxes socials i eines 2.0 per a Community Managers a l’ERAM. Un curs que, en tant sols tres anys, ha vist passar ja diversos canvis importants en eines que hem anat ensenyant, fet que suposa, a la vegada, un repte no només pels canvis en la matèria, sinó també per la previsió que segueixin variant i, per tant, que els alumnes coneguin com estar-ne al corrent i perdin la por de provar coses noves, així com que actuïn sempre tenint en compte que un servei pot patir modificacions al llarg del temps.

De fet, tot el temari està subjecte a canvis: en aquests tres anys s’ha acceptat el terme blog, hem vist força canvis en serveis -alguns han tancat, altres han aparegut com Pinterest, i d’altres com Google Analytics han patit canvis en la interfície, ens han actualitzat el WordPress -sovint, que és el què toca- i diversos plugins i fins i tot ha canviat la legislació, en el què respecta a les “cookies” o galetes.

Parlo d’un exemple conegut, però no puc evitar pensar, per exemple, en matèries molt més comunes en una escola, com la Literatura, la filologia o la geografia. Nous mapes, nous escriptors i obres rellevants, accents que ja no cal posar… tot evoluciona, i quan algú comença a aprendre ja ho fa sobre unes noves bases, que probablement variaran i no es repetiran.

Per mi, doncs, la clau de l’educació d’ara i del futur és ensenyar a trobar. Si bé és bo memoritzar certes coses, el coneixement no fa més que créixer, i només en podem aprendre una quantitat limitada pel temps que tenim per absorbir-la. I curiosament, encara preval la cultura d’assignatures amb un exàmen de coneixements, sense anar més enllà. Potser seria interessant, amb el temps, educar i valorar les habilitats i la capacitat de trobar informació. Tot això pot passar per la xarxa, per una enciclopèdia o per una recerca mixta. Però cada cop més ens trobarem amb una quantitat més gran de coneixements dels quals seria bo conèixer-ne una gran part, que potser no és fàcil d’assolir -i qui sap si ho serà en un futur, amb l’evolució de la tecnologia.

Potser m’equivoco molt, i seria una estratègia completament equivocada. Però un exàmen de coneixements no ensenyats explícitament, però dels que l’alumne tingui suficients eines per trobar la informació -sigui un ordinador, llibres…- també hauria de ser una de les assignatures, com a mínim, del futur. Perquè l’especialització és cada dia més important però, en canvi, el fet d’escollir un batxillerat a quart d’ESO pot ser complicat. I si hi ha més especialització i s’ha de triar encara abans, es perdran massa coneixements generals.

A més d’equivocar-me, potser m’avanço. I si d’aquí a 100 anys podem ampliar-nos la memòria com si fos RAM? Per si un cas, sempre és bo ensenyar donant recursos per aprendre’n més. I sovint depèn més del professor que d’una assignatura, fet que no és de per si dolent, però pot portar a massa diferències en un futur si no s’igualen aquestes competències entre els alumnes.

Anuncis