Etiquetes

, , , , ,

Encara recordo algunes tardes, en el que era el primer ordinador amb CD-ROM i més de quatre colors a la pantalla, distret veient els vídeos que tenia l’enciclopèdia Encarta. Se’m feia difícil pensar tot el coneixement que hi havia reunit en un element tant petit. No em podia ni imaginar el món on visc ara, amb la Viquipèdia, Facebook, Twitter o els dominis .cat.

Però aquest món ha arribat. I ha provocat molts més canvis dels que ens podem imaginar. Podríem passar-nos dies, mesos, estudiant-los tots, però ara mateix em volia centrar en un: la pèrdua progressiva d’importància de les fonts originals d’una informació.

Quan parlo d’informació em refereixo tant a articles o estudis com a fotografies o àudios, així com a muntatges i infografies. És en aquests darrers sentits que Josep-Lluís Carod-Rovira en parlava a Nació Digital en un article d’opinió titulat “Enginy“, referint-se a les “respostes creatives” que circulen per la xarxa a situacions concretes: acudits, retocs fotogràfics… molt sovint sense signar.

Però no només hi trobem les creacions anònimes: d’altres, la immediatesa i els límits d’espai, com el de Twitter, fan que el primer que es descarta al compartir dades siguin els crèdits. Fet que provoca, alhora, que de vegades trobar de qui és una bona fotografia sigui una tasca impossible.

El mateix pot passar en l’àmbit de les notícies. M’agrada, generalment, citar la font original quan parlo d’alguns temes a Nació Digital, i sovint he d’acabar-ho buscant malgrat que hi hagi articles que ho citen, perquè no tots solen dur enllaços. I, de fet, a l’hora de verificar la veracitat de la informació, el més important és validar que ho ha dit qui tothom afirma que ho signa.

És evident que falta més consciència en aquest àmbit. Però segurament fa falta més que bona voluntat per canviar-ho: i s’hauran de trobar, tard o d’hora, elements tècnics per marcar el contingut de forma automàtica i poder-ne descobrir els autors.

Un exemple: Viktor Hanáček ha obert el web PicJumbo.com, amb força imatges gratuïtes de qualitat fins i tot per ús comercial. Més enllà de les implicacions legals al compartir-ho, és de justícia que, si algú posa a la nostra disposició un arxiu així, li agraïm. Perquè segurament, darrere d’aquesta oferta hi ha alguna manera de rendibilitzar la seva aportació, en el cas que ens ocupa, oferint un catàleg més ampli de fotografies a diferents preus.

Perquè a tots ens agrada que ens agraeixin o ens felicitin per allò que fem bé. I potser estem poc sensibilitzats, davant d’un ordinador, per pensar que darrere de qualsevol creació hi ha un autor que hi ha posat el seu temps i habilitats.

Advertisements